La perifèria

Als voltants de la ciutat, a les vores de les urbanitzacions, de les zones industrials o comercials, la natura és ben present, sovint hi ha el camp a les nostres portes. Post de guàrdia ideal per la migració, el Serrat d’en Vaquer domina la ciutat i els seus entorns.

La chevêche d'Athena et la huppe fasciée
  • A partir del més d'abril, podem veure-hi les cigonyes blanques,  rapaços i centenars de moixons, en ruta cap al nord d'Europa, lliutar amb obstinació contra la Tramuntana.
  • A partir de la fi de l'hivern, la veu de la puput, anima el petit bosc de roures de Ruscino.
  • A l'abril de tornada dels seus quarters d'hivern, el rossinyol també és ben present. El seu cant anima sense parar els bardissars i les bardisses que voregen els erms i els marges, que acullen el trist i el bitxac comú.
  • Els erms de la Llabanera atrauen molts altres ocells. L’alosa vulgar o la cogullada vulgar hi nien a terra, al peu d'una mata, ben a cobert de les mirades.
  • El tudó, la tórtora i el mussol comú, prefereixen la tranquil·litat dels boscos de roure a prop de l’Agulla de la Llobera. Pels dos primers, un niu senzill constituït d'alguns branquillons posats sobre una branca els convindrà.
    Pel que fa la petita cabeca amb ulls grocs, haurà de buscar una cavitat d’un vell roure a la vora de l'Agulla, molt sovint cavat pel picot verd.
  • Tractada de lladra i enestimada, la garsa és molt útil en la natura.
    Els seus nius voluminosos i sòlids, seran ocupats més tard per d'altres ocells poc dotats per fer-se el niu ells mateixos, com el mussol banyut i el xoriguer comú.