El riu Tet i els rierols

Veritables colades verdes, els cursos d'aigua que travessen la ciutat són medis atractius pels ocells que vénen a abeurar-s'hi, prendre un bany, cercar-hi material per a construir el seu niu i sobretot alimentar-s'hi. 

aigrette garzette, héron cendré, martin pêcheur
  • Entre els més visibles, la fotja vulgar i la gallineta d'aigua són presents tot l'any i amaguen el seu niu en la vegetació.
  • Més discret, el minúscul cabusset atreu l'atenció amb els seus crits sonors que llança a la primavera per a atreure la seva companya.
  • L’elegant martinet blanc, amb un plomatge d'una blancor immaculada a vegades acompanyat d'un majestuós bernat pescaire o d’un agró blanc, explora amb minúcia els marges per a cercar cucs, batracis o petits peixos.
  • Un llampec blavenc travessa el petit curs d'aigua de Sant Assicle ; és el blauet que ens ve a visitar a la tardor i a l'hivern.
  • És sobre les graveres decapades per les crescudes hivernals del riu Tet, no gaire lluny del pas de gual, que el corriolet diposita els seus ous al terra mateix, exposant-se així a tots els perills. Per sort, el seu plomatge, bigarrat de negre i de blanc que s’harmonitza amb les pedretes, és la seva millor protecció.
  • Prop de la Bassa, posats sobre el passamà del voral Vauban, el gavià argentat i la gavina vulgar, en veritables escombriaires, esperen pacientment de poder recollir les deixalles deixades per alguns vianants negligents. S'aplegaran després per centenars per a rentar-se sobre una gravera del riu Tet en companyia d'alguns corbs marins grossos atrafegats a secar les seves ales al sol.
  • A la primavera, centenars d’orenetes s'afarten d’insectes en fregar l'aigua, per a recuperar forces abans de reprendre el seu viatge de llarga distància.