Els monuments

El centre ciutat històric, amb un teixit urbà molt dens, no deixa gaire lloc per als parcs i jardins.
Per tant, els ocells han trobat aquí un últim refugi: els monuments i els edificis.
La seva alçària i les anfractuositats que amaguen ofereixen un recer privilegiat per a nombroses espècies que s'hi reprodueixen en tota seguretat.

martinet noir, choucas des tours, effraie des clochers.
  • La gralla, convidada sorollosa, freqüenta les troneres del Castellet i els plàtans dels voltants.
  • L’òliba també anomenada « dama blanca » ronda pels campanars i per les torres. Hom pot veure-la, com un fantasma en la nit, volar per sobre del Campo Santo i posar-se sobre el campanar de la catedral.
  • El xoriguer comú, posat sobre el seu post de guàrdia del Palau dels Reis de Mallorca, sol llançar « kiki-ki » d’alarma o d’advertiment
  • Els falciots negres i pàl·lids estableixen el seu niu en els intersticis del Castellet, teules de les barbacanes de les construccions i aprofiten la dolçor de les nits estiuenques per a perseguir-se en curses boges, puntuades de crits estridents.
  • Primitivament ocell de roques, esdevingut també el comensal de l’home vivint a l’interior de les ciutats, la cotxa fumada no deixa de cantar a la primavera des de dalt el seu bastonet preferit: una antena de televisió.
  • Tornada del seu hivern a l'Àfrica, l’oreneta cuablanca construeix a recer d'una barbacana el seu niu compost de fang i de branquillons si hom li en deixa la possibilitat.