Els parcs i jardins

Els jardins públics, amb el seu mosaic arbustiu i arborescent, atreuen nombrosos ocells, cada espècia apropiant-se un espai determinat anomenat nínxol ecològic, segons com s'alimenta i es reprodueix.

chardonneret, rouge-gorge, moineau
  • És així com es pot observar el picot verd, que anima amb els seus grans « esclats de riure » el cim dels arbres del parc Bir-Hakeim, la mallerenga carbonera, que instal·la el seu niu en un forat d'un arbre i el pardal, molt més abundant durant el segle XIX, època durant la qual ha explotat la femta de cavall per a la seva alimentació.
    La seva llestesa i la seva insolència li han permès subsistir i aprofitar anfractuositats i cavitats, dels edificis i dels arbres per a construir el seu niu.
  • La tórtora turca, antany reclosa a l'Àsia Menor i al Pròxim Orient, ha anat colonitzant amb 30 anys una gran part d'Europa. Viu en medis semioberts i afecciona les coníferes per a construir-hi el seu niu.
  • Tallarol sorollós i dinàmic, el tallarol capnegre assenyala la seva presència amb una successió de motius musicals entretallats de sonoritats rocalloses i ronques i amaga el seu niu en la vegetació baixa dels parcs i dels jardins.
  • Tot al llarg de l'any es poden observar, la cadernera, el gafarró i el verderol d’Europa.
  • A l'hivern, el pit-roig acompanya el tallarol de casquet i la mallerenga blava.
  • Per acabar, el mestre incontestat dels llocs és el colom domèstic, que ja no té res més en comú amb el seu llunyà avantpassat, el colom roquer.