Principals elements a conèixer dels diagnòstics

El diagnòstic de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GES) sobre el territori de Perpinyà,

Realitzat a partir del mètode Balanç carboni*, puja a 1,1 Milió teq CO2 ; o sigui una mitjana de 9,2 teqCO2/ habitant.

Aquesta mitjana és inferior a la evidenciada a nivell nacional que és de 12,2 teqCO2 (font servei de l'observació i de les estadístiques de la Comissaria general per al desenvolupament sostenible).

A tall d'informació la xifra és de 2,6 Mteq CO2 sobre el territori de la Comunitat de Municipis.
Les emissions totals del territori de Perpinyà representen doncs + 40% de les emissions del territori de Perpinyà Mediterrània.

  • El transport de mercaderies i de persones representa el 1er capítol d’emissió de CO2 amb 48%: els reptes pel que fa a la mobilitat i a l'ordenació del territori són doncs primordials.
  • El 2n capítol: les construccions amb 18% entre els quals el 12% pel sector de l'habitatge residencial i 6% pel sector terciari és el 2n sector i repte sobre el qual la Vila pot portar la seva acció. S'han valorat aquí les emissions: de calefacció, de producció d'aigua calenta, d'utilització de l'electricitat, de les emissions no energètiques (lligades als fluids de l'aire condicionat) del sector de l'hàbitat i del sector terciari.

El diagnòstic GES « del Patrimoni i dels serveis » de Perpinyà puja a: 29 000 teq CO2:

Segon element sobre el qual la Vila pot actuar: l'exemplaritat del seu patrimoni i del seu funcionament: el consum energètic dels edificis, el consum d'aigua, els desplaçaments domicili-treball dels empleats, l'encàrrec públic… En efecte:

  • els desplaçaments de persones constitueixen el 1er capítol d'emissió del balanç GES patrimoni i serveis de Perpinyà (50%),
  • amb un patrimoni municipal important, que compta amb més de 500 edificis, els consums energètics dels edificis representen el 25% de les emissions de GES i constitueixen el 2n capítol.

El Diagnòstic de les Vulnerabilitats del territori (a escala de la Comunitat de Municipis):

  • El diagnòstic de les vulnerabilitats posa l'accent, més particularment, sobre l'important creixement de la població que impactarà molt la vulnerabilitat del territori: amb 30 anys, la superfície urbanitzada va ser multiplicada per 3 a escala de l'Esquema de Coherència Territorial plana del Rosselló (SCOT) ! (Font: DRE LR, DDTM66, AURCA 2011).
    A més, aquesta urbanització s'acompanya d'un desequilibri territorial important: en efecte, la Vila de Perpinyà concentra el 1/3 de la població del SCOT plana del Rosselló. (NB: el perímetre del SCOT Plana del Rosselló consta de 84 municipis i representa al 1er de gener del 2013: 344 154 habitants).
  • Als Pirineus Orientals, l’augment de les temperatures sembla encara més important que a nivell nacional. El projecte Vulcain ha observat un augment del + 1,5°C amb 35 anys sobre el Departament i apunta un augment suplementari mitjà anual esperat de 1,5°C d’aquí el 2030.
  • El canvi climàtic amplificarà els riscos naturals existents: (inundacions, sequera...) i la vulnerabilitat del territori i de les poblacions.
  • Els principals reptes identificats per Perpinyà i sobre els quals la Vila pot actuar són:
    • un desenvolupament urbà que asseguri una gestió estalviadora de l'espai (densificació): en limitar l'estesa urbana i la impermeabilització dels sòls, en privilegiar els desplaçaments dolços (transports en comú, bicis, vianants) i la intermodalitat,  i en preservar la trama verda i blava.
    • noves formes urbanes: espais públics i hàbitat « mediterranis », que permeten preservar les condicions de vida tot tenint en compte la noció d'illes de calor, el confort d'estiu i sobretot la preservació dels recursos.
    • el recurs hídric: estalvi (optimitzar les tècniques d'irrigació, reduir la pressió sobre el sòcol pliocènic…) i qualitat de l’aigua (a tall d'exemple: reducció dels fitosanitaris).