Evolució de la missió de l’hospital

De l’atenció dels pobres a l'assistència mèdica contemporània

La creació dels hospitals a l'Edat Mitjana prové de la noció de caritat cristiana, que va evolucionar, a partir del segle XVIII, en beneficència. El 1847 de Watteville, inspector general dels establiments de beneficència, escrivia, en un informe dirigit al ministre de l’Interior: «Per fundar els hospitals cal una virtut que el paganisme, en les seves creacions més enginyoses, ni tan sols ha contemplat: la caritat. És aquesta virtut cristiana que és a l'origen d'aquestes fundacions».

De la seva fundació fins a la Revolució francesa, l’hospital Sant Joan és més aviat un lloc d'asil pels pobres que un centre d'assistència mèdica. El 1116, era gestionat per un comanador i sis frares hospitalers, quatre monges de la caritat eren encarregades de l'assistència mèdica. Atén els malalts dels dos sexes, així com transeünts,  vagabunds,  pelegrins, estrangers i sobretot artesans. Fins al segle XVI, es preocupa més aviat per l'ànima que pel cos de l’hospitalitzat.

Al segle XVII, un dipòsit és reservat als infants fins als 7 anys, abans que siguin acollits a la Misericòrdia.

És l'únic establiment de la regió que accepta acollir bojos. També rep els malaIts del dipòsit de mendicitat i proveeix medicines, brou i carn als malalts i convalescents de la casa de les Repenedides, «asil de jubilades i/o de penitència per les dones de mala vida».

En canvi, no atén els veneris que són acollits al dipòsit de mendicitat, un conjunt de barraques establert a les Blanqueries, fora muralles de la ciutat, en què també hom rep captaires i vagabunds. El 1868, les dones pobres anant de part, els tinyosos i els veneris, són imposats a l’hospital.

Les guerres contra Espanya introdueixen a l’hospital ferits i malalts militars. És l'inici del gran trasbals de l'assistència mèdica.

És a partir de la Tercera República que l’hospital pren la importància social, sanitària i mèdica que coneixem avui en dia.

Esdevingut un veritable centre d'assistència mèdica, d'aleshores ençà no ha parat de modernitzar-se, tot preservant la seva vocació social. La difusió de l'Hospital de Perpinyà, supera molt i molt l'àrea de la ciutat i de la mancomunitat i cobreix quasi tot el departament.