El Convent Santa Clara

El Convent Santa Clara de la Passió

Segle XVI
Edifici classificat: església i claustre. Inscrit: façanes i cobertes dels edificis conventuals. Propietat de la Vila de Perpinyà.
Vista aèria del Convent Santa Clara

Historial

Instal·lades a Perpinyà durant la segona meitat del segle XIII, les Clarisses han de fugir el seu convent instal·lat fora de les muralles, dos segles més tard, per raons de seguretat. De visita a la ciutat el 1543, l'emperador Carles Quint els fa construir, a càrrec seu, un nou edifici, al peu del vessant de la Ciutadella, intramurs, en la parròquia de La Real. Des de llavors ha pres i conservat el nom de la casa, Convent reial de la Passió. Construït amb simplicitat i de conformitat amb la pobresa franciscana, de dimensió modesta, s'amenitza el convent amb una façana alta i ampla. Lluís XIV farà reparar, a costa seva, dues vegades, diverses partides de la tanca greument deteriorades, i Lluís XV, per la seva banda, intervindrà per a assegurar la subsistència de les religioses. A la Revolució, l'Exèrcit ocupa l'edifici, i serveix de presó fins el 1989. Tot i aquestes modificacions d'ordre utilitari, encara subsisteixen les construccions del segle XVI.

Descriptiu

S'ha respectat el pla monàstic amb la seva església, el seu claustre i els seus edificis al voltant seu, tot i la situació urbana (el terreny situant-se sota els vessants de la Ciutadella) i el desig d'estalvi del comanditari.
El claustre presenta quatre galeries reixades de les quals les arcades de mig punt de maons, amb doble rotllo, permeten l'estalvi de columnes i de capitells habituals a l'Edat Mitjana.
L'església, més decorada, conserva la simplicitat del pla amb nau única. Aquesta darrera està coberta amb un entramat sobre arcs diafragmes i presenta arcs ogivals sobre els seus espais perifèrics. Sobre la clau de volta del santuari, apareix l'escut d'armes de l'emperador Carles Quint (l'àguila amb les columnes d'Hèrcules) i la devisa "plus ultra".
En l'espai del cor, s'ha descobert una pintura mural representant monges i que pot datar del segle XVII. Aquesta pintura té potser alguna relació amb l'expulsió, el 1652, de vint clarisses entre les quals sor Anna Maria Antigó.
Nombroses compartimentacions en les capelles laterals són degudes a la transformació del convent en presó a partir del 1791.
Vista actual de l'entrada nord de la presó

Als anys 1840-1850, s'ha habilitat una petita capella al centre de l'església per a permetre als presoners d'assitir a la missa. Aquesta capella segueix les característiques de l'espai carcerari de la primera meitat del segle XIX, el del "panòptic". Així, s'instal·la al centre dels punts de vista possibles, s'obre àmpliament sobre dues bandes i posseeix dues llotges enreixades a les dues altres bandes.