Històric

El primer Col·legi de Perpinyà creat el 1667 pels Jesuïtes, plaça de la República, serà destruït per un incendi el 1789. L'abat Jaubert, eclesiàstic eminent, aconsegueix a convèncer la municipalitat de fundar un col·legi comunal i a prendre'n la direcció. Així, l'avant-passat del col·legi i del liceu Aragó, el Col·legi Py neix el 1807 al límit de les muralles de la ciutat, no gaire lluny de la porta d'Assaut.

Amb el desenvolupament de Perpinyà al segle XIX, l'establiment, que resulta ser l'únic de la ciutat i del departament, ha d'engrandir-se. La municipalitat, després d'haver comprat una illa de cases en el carrer contigu i d'haver-les enderrocat,construeix un gran edifici per a instal·lar-hi el refectori i els dormitoris. Léon Baille, arquitecte de la ciutat, n'estableix els plans el 1898. Quedat famós en el departament, en particular per haver dibuixat l'hotel del "Belvédère" a Cervera, exprimeix en les línies d'aquest formós edifici escolar a la vegada el rigor, la puresa, la sobrietat i l'elegància.

La construcció del liceu Aragó, a mitjan dels anys 1950, desafecta aquesta annexa, que es converteix, més tard, en l'escola de Belles Arts, instal·lada carrer Foch.

Després d'una reestructuració dels espais acompanyada d'una renovació de l'interior de l'edifici, s'inaugura el Centre d’art contemporani Walter Benjamin el 13 d'octubre del 2013, durant el vernissatge de la primera exposició Entropia 1 – Metamorfosi(s).
Postal del Col·legi Py.

Per què anomenar el Centre d'Art Contemporani Walter Benjamin?

Walter Benjamin fou a la vegada filòsof, assagista i poeta durant la 1a part del segle 20.

Que es tracti de les seves reflexions sobre la història, de la seva refutació de l'historicisme en nom d'una història escrita per la banda dels vençuts; que es tracti de la seva crida a una pedagogia lliure, alliberada dels dogals ideològics ; que es tracti de la seva intel·ligència a desenvolupar una reflexió nova sobre l'art i l'estatut de l'obra d'art en les societats modernes de producció i de reproducció tècnica; que es tracti de la seva posada al descobert de noves formes d'expressió teòriques i plàstiques tal com en testimonien les imatges dialèctiques, totes les anàlisis de W. Benjamin queden d'una moderniat remarcable.

El seu suicidi el 26 de setembre del 1940 a Portbou (Estat Espanyol), és l'últim testimoni d'una consciència desesperada per l'amenaça nazi.

Per això, Perpinyà ha decidit retre homenatge a un dels pensadors i humanistes moderns més destacats i, en aquest inici de segle 21 incert, donar un senyal fort dels valors portats per la Vila.