Édouard MAS-CHANCEL

(Montpeller 1886 - Perpinyà 1955)

Inicia la seva formació a l'Escola de Belles Arts de París el 1906 on fou alumne de Laloux. Obté el seu diploma el 1919, just després la seva desmobilització. Treballà a l'inici dels anys 1920 a París i a Soissons. De tornada a Perpinyà, obrirà el seu gabinet. Serà molt actiu en el camp de l'arquitectura utilitària (cellers, escoles), després en aquell de l'arquitectura privada. L'Hotel Ecoiffier als vòlums i a les línies geomètriques senzilles testimonia d'una tria de modernitat. Però, l'especificitat de l'arquitectura de Mas-Chancel es troba en la creació després en la teorització de l'arquitectura regionalista rossellonesa. En continuïtat del regionalisme artístic preconitzat per Gustave Violet a partir de l'inici del segle i sota l'ègida de les teories de Gustave Umbdenstock sobre el regionalisme arquitectural a França, d'entrada Mas-Chancel defineix un estil, després el teoritza a la revista Lo mestre d'obres. De primer foren les cases del carrer Faure al barri de l'estació, després els hotels particulars (Albouize) i immobles (carrer Delcros cantonada carrer Llull) a les façanes policromes amb materials locals i amb referències estilístiques romanes. El moment de glòria de la carrera de Mas-Chancel fou l'encàrrec, en associació amb Alfred Joffre, per la construcció del pavelló del Rosselló a l'exposició del 1937 a París.