Férid MUCHIR

(Perpinyà1906-1979)

Va fer els seus estudis a l’Escola Nacional de les Arts decoratives de París del 1925 al 1931 a prop de Guimard, Sauvage i Forget. La seva formació parisenca tindrà lloc durant un període particularment ric de la cultura arquitectural de la capital, puntuada per l’Exposició del 1925, per l’eclosió de l’Art déco i del moviment modernista.

De tornada a Perpinyà el 1933, la seva carrera professional comença amb el seu oncle Alfred Joffre i, el 1937, s'instal·la al seu propi compte. El gabinet de Muchir conegué a partir d'aquest període una activitat intensa i variada. L’arquitecte va concebre i construir immobles de rendiment en la ciutat, habitatges particulars urbans o rurals, com també conjunts urbanístics i arquitectures comercials i agrícoles.

Després de la segona guerra mundial, l’activitat de Férid Muchir continua sent compartida entre l'arquitectura privada residencial i els grans encàrrecs de caràcter públic. El seu nom és associat a la creació dels grans equipaments moderns: la Companyia de Navegació Mixta a Portvendres (1945), la Clínica La Roussillonnaise (1952), l'estació d'autobusos dels Courriers Catalans (1957) o encara l’aeròdrom de Perpinyà.

Férid Muchir va trobar a partir dels primers anys de la seva activitat professional un compromís entre la modernitat cosmopolita i l'esperit del lloc rossellonès. L’epuració dels vòlums, la racionalitat del pla i la simplificació de la decoració són compatibles amb la utilització dels materials locals, l’esperit pintoresc i les referències subtils a les arquitectures mediterrànies.

Fou una de les personalitats destacades de l'àmbit professional regional. Presidí el Sindicat dels Arquitectes i fou conseller de l’Ordre dels Arquitectes.