Raoul CASTAN

(Foix 1869 - Perpinyà 1936)

Inicia la seva formació d'arquitecte a l’Escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc que seguirà a París, gràcies a una subvenció de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, com a alumne de Laloux. De retorn a Tolosa de Llenguadoc, la seva carrera professional comença amb els encàrrecs de la Clínica del Dr. Marques, i de l’Hotel de la Sra. Barrat, carrer de Metz.

I, temps després, vingué a treballar a Perpinyà on es casà el 1912. Entre les seves realitzacions destacades a Perpinyà, es pot esmentar l'immoble Sentenac, l'immoble Dressoir, la seva pròpia casa, la vil·la Bajole, carretera de Canet, els Banys Termals Pujade, als Banys d'Arles.

Tres realitzacions majors s'han de destacar en la seva producció: l'immoble Dabat, avinguda de l'estació, un dels millors exemples de Modernisme de la ciutat; la seu de la Unió dels Comerciants, construïda amb l'arquitecte Berthier, exemple d'arquitectura pública Art deco ; per fi, la casa-taller del pintor Lluís Bausil, arquitecte modernista del 1925.

S'ha d'esmentar que Raoul Castan fou, en la seva maduresa, partidari declarat a Perpinyà del Modernisme inspirat en Le Corbusier i Mallet-Stevens.

Raoul Castan fundà i presidí el 1904 la societat dels artistes meridionals – més tard en fou president d'honor. També fou membre de la societat d'arquitectes moderns, membre del comitè d'art regional per l'exposició de París del 1937, vicepresident de la cambra dels arquitectes catalans, afiliada a l’associació provincial dels arquitectes francesos i membre del Sindicat d’arquitectes dels Pirineus Orientals.