Perpinyà al segle XX: arquitectures i modernitats

Tal com qualsevol altra ciutat francesa provincial, Perpinyà es veu confrontada amb els reptes de la modernitat arquitectural des de l'inici del segle XX. Però, sense constituir un cas únic, l'evolució urbana i arquitectural perpinyanesa tot al llarg d'aquest segle vesteix un caràcter remarcable. 

A començament de segle, Perpinyà era una plaça forta encerclada en les seves muralles, a la segona meitat del segle s'ha convertit en una aglomeració urbana oberta sobre el territori. S'ha operat la mutació, almenys fins a un període relativament recent, segons una dinàmica d'equilibri i de coherència en la construcció dels eixamplaments i de la perifèria. 

Ciutat provincial, Perpinyà era desproveïda d'un veritable col·legi professional d'arquitectes. La segona meitat del segle XIX, però sobretot el segle XX veuran l'emergència, la consolidació i l'expandiment d'un col·lectiu d'arquitectes desconeguts del gran públic però força talentosos. Arquitectes de terreny, però també arquitectes de la reflexió, ens han deixat els seus testimonis en la manera de copsar la vila i l'arquitectura. Al costat d'aquests arquitectes, tot un teixit de promotors, d'artesans, d'industrials, de proveïdors, molt dinàmics han assegurat no només la qualitat de la concepció arquitectural sinó també la factibilitat de les obres i la qualitat dels interiors, dels detalls, o sigui l'entorn i les condicions de vida de la societat perpinyanesa.

La modernització en matèria urbana i socioprofessional va acompanyada d'una modernització tècnica dels sistemes i dels materials de construcció. Darrere un aspecte moderat, no necessàriament avantguardista, l'arquitectura de Perpinyà no està endarrerida, ni de bon tros, en la introducció de les estructures amb formigó armat. Una modernització dels programes arquitecturals intervé també en els àmbits de l'habitatge, dels equipaments, de les arquitectures públiques.

El balanç d'aquest patrimoni podria semblar-nos avui com a sumari en certs aspectes si no només tenim en compte les arquitectures existents. A més de la realitat actual de l'arquitectura de la ciutat, aquesta exposició procura d'ensenyar també l'interès de les arquitectures desaparegudes i l'ambició d'aquelles que mai foren realitzades i que quedaren per tant, a l'estadi de projectes.

Modernitats al plural? En efecte, no es pot reduir l'arquitectura del segle XX al simple Modernisme avantguardista. Al costat d'aquest Modernisme, a Perpinyà com en altres llocs, vies divergents de l'arquitectura de la Modernitat coexisteixen: la supervivència de l'academicisme, la recepció de corrents cosmopolites o la inspiració del geni del lloc queden ben presents.

A l'ombra dels monuments civils, militars i religiosos de l'Edat Mitjana o del període modern, l'arquitectura contemporània perpinyanesa va ser oblidada i negligida. La mirada avisada d'alguns observadors, d'alguns investigadors pioners ha ocasionat un procés de descoberta i de valorització patrimonial. El label « Patrimoni del segle XX » atorgat per la DRAC a algunes arquitectures però sobretot a barris sencers de la ciutat - fenomen rar - constitueix un alt reconeixement institucional d'aquestes arquitectures. Aquest label implica també una motivació i una obligació a nivell d'estudi, de valorització i de protecció d'aquests patrimonis.

Comissari d’exposició: Esteban Castaňer-Muňoz, professor d'universitats en Història de l'art contemporani a la Universitat de Perpinyà Via Domitia
Fotografies: Philippe Latger, Perpinyà Art deco, i Vila de Perpinyà
Documents de l'Arxiu de la Vila de Perpinyà (AVP)
Antigues postals eixides de la col·lecció del Club cartòfil català
Coordinació: Carine Durand, animadora al servei d'arquitectura i patrimoni de la Vila d'art i d'història de Perpinyà

S'ha realitzat aquesta exposició a la Casa Xanxo del 3 de juny al 2 de novembre del 2015, amb un escenografia de Guillaume Lagnel.