La Belle époque

Entre l'enderrocament de la muralla i la Gran Guerra, la Vila de Perpinyà conegué un desenvolupament vinculat amb l'activitat industrial, comercial i el negoci. L'entorn urbà ampliat servirà per a allotjar nous costums, noves normes de sociabilitat. La vila s'engrandeix, s'enriqueix i es modernitza.
El barri de l'estació és integrat definitivament a la vila, la qual cosa ocasiona la pèrdua del seu caràcter semirural per convertir-se en un espai urbà sembrat d'indústries, de comerços i de palaus particulars.

La gran burgesia utilitza l'arquitectura per a exhibir-se sobre l'escena urbana cercant compromisos entre les modes actuals - la del Modernisme, per exemple - i les certeses de les convencions acadèmiques de l'eclecticisme. Aquests comanditaris sol·licitaren dels seus arquitectes arquitectures representant el seu estatut social així com també espais de vida amb totes les comoditats modernes.

Nous costums i nous lleures afaiçonen la ciutat amb arquitectures d'una nova monumentalitat que allotgen el cinema, els grans magatzems, els llocs de sociabilitat: el Cinema Castellet, la Pista de Patinatge, els cafès, el quiosc de música, els nous comerços. 

Arquitectures funcionals responen a les necessitats de la ciutat contemporània. L'arquitecte Léon Baille imaginà l'arquitectura escolar de la Vila i l'hospital Sant Joan al Vernet.

La vila es construeix i va eixamplant-se, també es dóna noves ambicions: tal com per exemple, la avui desapareguda, de consolidar-se com a ciutat industrial o la, mai complerta, d'esdevenir una ciutat turística termal i balneària seguint l'exemple de Vichy, de Niça o de Pau.

Aquesta transformació necessita la col·laboració d'arquitectes. Els primers a obrir un gabinet o a venir exercir el seu ofici a Perpinyà a finals del segle XIX, Claudius Trénet, Viggo Dorph Petersen, Léon Baille, en criden d'altres, Eugène Montès, Henry Sicart, Raoul Castan... tota una generació d'arquitectes que van exercir com a professionals liberals i contribuir al desenvolupament d'aquest col·lectiu professional.

Si en les seleccions formals la introducció de les novetats és només parcial i predomina sovint la convenció estètica, bé s'ha de constatar que el renovament tècnic de la construcció és realment efectiu a primers del segle XX. Les estructures de formigó concebudes pel gabinet d'estudis parisenc François Hennebique foren introduïdes des del començament del segle per l'arquitecte Viggo Dorph Petersen i per l'agent de l'empresa Hennebique a Perpinyà, Julien Charpeil. Aquesta nova tècnica i aquest nou material conegueren una veritable expansió a Perpinyà i al Rosselló, tal com en testimonia el fet que la revista de l'empresa Hennebique "Le béton armé" dedicà un article el 1909 a aquest tipus de realitzacions al Rosselló.