Altres formes monetàries

Les Pellofes

Així s'anomenen aquestes peces a causa de la seva lleugeresa. Generalment feta de llautó, l'encunyació s'efectuava sobre una sola cara: sobre una cara es troba el dibuix en relleu, sobre l'altra, és còncau.
PallofesAls segles XII i XIII, són distribuïdes en les comunitats religioses com a fitxes d'assistència donades als membres del clergat que assisteixen als oficis.
Més tard, es donaren aquestes fitxes com a almoina als fidels més pobres que assistien a misses. Les pellofes servien llavors de val de compra per anar als comerciants del poble. Aquests darrers tornaven després aquestes pellofes al capítol i les bescanviaven contra la veritable moneda.
A cada missa correspon la seva pellofa. Per exemple, la pellofa encunyada amb una espiga de blat se solia utilitzar pels casaments, el calze pels bateigs, la calavera pels enterraments.
A vegades també es van fer servir les pellofes com a "veritable" moneda quan hi havia una mancança de la moneda oficial.

 

Les monedes de necessitat

Monnaies de nécessitéLes monedes de necessitat van ser emeses durant la guerra de 1914-1918. Durant aquest període, el Banc de França no disposant més de recursos per a encunyar moneda, passà el relleu a les Cambres de Comerç que, amb l'ajuda de certs comerciants, les fabricaran. Totes són oficials i tindran curs legal fins el 1927.
Aquestes peces estan fetes de metalls ordinaris: llautó, alumini … o de cartró. Tenen formes diverses: circulars, dentelades, quadrades, rectangulars, octogonals…
La moneda de necessitat també pot tenir l'aspecte de bitllets. Per Perpinyà, es reconeix la Llotja de Mar, l'espasa de Joffre o un Català.