Carta d'acolliment dels nens discapacitats

Per què una carta d’acolliment dels nens en situació de discapacitat?

Avui és una evidència, lentament la causa de la integració dels nens en situació de discapacitat progressa. D'ara endavant, l'escolarització en l'àmbit ordinari ha esdevingut la regla (la Vila acull 15 Classes d’integració escolar (CLIS) sobre el seu territori).

Podem considerar que després del període voluntarista d'integració, ara ve el temps d'ampliar aquesta política. Necessitarà la definició de nous mètodes, de nous tipus de col·laboracions transversals, amb els nostres col·laboradors.

Una estratègia d’acció

Ahir, l’elaboració d’una política local d’acció pública consistia en declinar les grans línies de la política nacional sense preocupar-se de les seves adaptacions i incidències a les realitats locals. A més a més l’aplicació d'aquestes directives remitien a una col·laboració contractual que resituava cadascú enfront de les seves responsbilitats.

Ara, sabem, que ja no és amb la resposta particular a tal o tal altre problema en què es troba la solució sinó amb una aproximació global i compartida.

És la voluntat nova manifestada per l'equip municipal de desenvolupar una política social i educativa global. Ha esdevinguda indispensable en un context social marcat per l'exclusió. Troba el seu sentit en una logíca de servei públic de proximitat en relació amb la llei no 2005-102 de l'11 de febrer del 2005 per la igualtat dels drets i de les oportunitats, la participació i la ciutadania de les persones discapacitades.

Aquest canvi ha permés a la Vila de definir amb el projecte educatiu local, les seves prioritats, d'inscriure's en nous tipus d'acció, de construir la seva posició pel que fa la qüestió de l'escolarització dels nens discapacitats. Aquest acolliment en l'àmbit escolar ha de ser entès en la seva aproximació més àmplia, que inclou els temps extraescolars i especialment els temps meridians.

La posició de la Vila es declina a partir de tres objectius:

  1. considerar com a central la qüestió de la integració dels nens discapacitats a la seva ciutat,
  2. situar la discapacitat en posició dinàmica,
  3. afavorir la mixitat i els intercanvis.

Principis de mètode

L’article L 351-1 que preveu la inscripció del nen que presenta una discapacitat a l'escola (establiment de referència) la més a prop del seu domicili, pensar que l'única valoració pertany als serveis de l'Educació nacional és il·lusori. Efectivament la Vila se situa a la primera fila tant pel coneixement dels públics com de les situacions locals. Al  contrari de les missions d'execució en les quals la Vila es troba sovint posicionada, ha de ser un lloc d’articulació, de negociació amb la perspectiva de millorar condicions d’eficàcia.

Sembla que tres eixos s'han de privilegiar per a intentar respondre a les necessitats d'aquesta adaptació: millorar les pràctiques, definir les condicions d’eficàcia, precisar les prioritats.

  1. Millorar les pràctiques
    La necessitat d’una col·laboració transversal prèvia amb l’Educació nacional entorn
    d’un mateix projecte.
    Això per tal de permetre posar en comú informacions, de posar en relació les nostres accions .

    Definir les condicions d'eficàcia
    La necessitat de plantejar la qüestió de la integració de manera raonada. La integració no ha de ser declarada, sinó acompanyada, i realitzada amb tres actors: els serveis de l’Estat, la Vila, la família.
    Això per tal de permetre definir les prioritats,

    de racionalitzar la utilització dels mitjans.

    Precisar les prioritats
    La voluntat de posar sistemàticament la qüestió de l’adaptació del servei públic i la seva capacitat a prendre en compte els problemes nous.
    Això per tal de permetre l’anticipació dels programes d’adaptació en els establiments escolars en el marc d’un pla negociat,

    la qualificació contínua dels Agents territorials especialitzats de les escoles maternals (ATSEM) que intervenen en les classes d’integració especialitzades. La Vila es compromet a elaborar un pla  per cumplir amb les normes d'accessiblitat dels establiments escolars del sector primari, amb la formació dels personals : ATSEM, extraescolars encarregats de cuidar-se dels nens discapacitats.

Conclusió

La Vila és en posició de responsabilitat pel que fa l’articulació i la coherència de l’acció sobre el seu territori. D'aquesta manera pot  assegurar plenament les seves funcions de vigilant i d’impulsió d’un treball en xarxa.

La qüestió de l’articulació de les nostres pràctiques és doncs una qüestió central. Només podrà ser tractada amb una preocupació d'anticipació constant dels problemes prèviament localitzats.

Així, sembla útil recordar el desig de la Vila de plantejar la qüestió de la integració del nen discapacitat a partir del conjunt dels àmbits que el concerneixen (escolar i extraescolar), la necessitat de l’establiment de col·laboracions prèvies, referint-se a les polítiques contractuals en les quals la Vila com l’Estat són compromesos.