Objectius generals

Fer evolucionar les modalitats d'aplicació de l'acció pública

  • Estructurar la col·laboració educativa.
  • Qualificar els actors.

Si es copsa l'educació de forma global, una pluralitat d’actors (Estat, col·lectivitats locals, organismes socials, associacions, famílies…) i d'àmbits (ensenyament, esplai, cultura, acompanyament a l'escolaritat…) són concernits. Així, convé organitzar les condicions d'articulació de les diferents polítiques i dispositius que permeten executar-les (REAAP, CLAS, part educativa del contracte Ciutat, contracte educatiu local, contracte infància, contracte temps lliure, PLEAC).

Aquest treball de posada en coherència passa per una millor inscripció del conjunt de les accions en un procés de projecte (definició de les necessitats, dels objectius educatius compartits, dels mitjans que hi contribueixen i avaluació). Així, el PEL constitueix un marc formalitzat que permet als actors que intervenen en l'àmbit de l'educació d'exercir les seves missions i responsabilitats de manera conjunta i complementària.

Aquesta acció s'inscriu en un procés de modernització de l'acció pública i necessita en particular una estructuració de la col·laboració (coproducció de les orientacions i contractualització entre institucions, organismes socials i associacions), un acompanyament dels professionals en l'evolució de les seves pràctiques i la presa en compte de la valoració dels beneficiaris.

En aquest context, la Vila desitja posar en sinergia els actors institucionals i associatius a escala del seu territori.

Exemples d'accions

Pla local d'educació artística i cultural (PLEAC)
El PLEAC ha nascut de la suma de voluntats institucionals (Inspecció d’acadèmia, Vila de Perpinyà) amb projectes associatius. Ha estat objecte d'una contractualització entre l'Inspecció d'acadèmia, la Vila de Perpinyà i la direcció regional de l'Acció cultural (DRAC).
Cf.: classes temàtiques Mas Bresson, Colors Cultura, exP.O.ciències, Espectacle en Tet, escola i cinema.

Cruïlles de l’educació
El propòsit d'aquestes trobades és de fomentar l'emergència de noves complementarietats i solidaritats educatives en organitzar un espai de reflexió, d'intercanvis i de debats obert al conjunt dels professionals de l'educació (professors, animadors, treballadors socials, militants i personals associatius...) i a les famílies.

Part educativa del contracte Ciutat
El contracte Ciutat és un tràmit interinstitucional concertat, basat en un diagnòstic compartit, que té com a objectiu l'aplicació sobre el territori d'un projecte de lluita contra les disparitats socials i espacials que s'inscriu en una estratègia transversal qua abasta a la vegada els àmbits urbà, social, educatiu, econòmic... 
Considerant que l’educació és un vestor essencial d'integració i de lluita contra l'exclusió, la seva part educativa té per objecte de promoure l'accés a l'educació i d'elaborar respostes específiques que responen a problemàtiques particulars (estructures passarel·les per a fomentar l'escolarització dels nens gitanos, per exemple).

Fomentar el desenvolupament dels nens

  • Fomentar l'èxit escolar.
  • Permetre una millor articulació entre els diferents temps de vida del nen.
  • Promoure la diversitat dels mètodes d'aprenentatge i permetre l’ampliació de l'horitzó cultural i educatiu.

L’adquisició dels sabers, saber fer i « saber ser » condiciona la integració social d'un individu.
Aquestes competències es construeixen al si de les diferents instàncies educatives, durant diferents temps entre els quals convé fomentar els lligams i la complementarietat. En efecte, la qualitat de l'entorn educatiu proposat al nen influeix sobre el seu desenvolupament, la seva sociabilització i la seva reeixida escolar.
Per tal d'afavorir la reeixida de cada nen, és desitjable permetre'ls accedir a diferents pràctiques (culturals, esportives, científiques, tecnològiques), diferents activitats, que són tantes entrades diversificades per l'adquisició de sabers i el desenvolupament personal.

Exemples d’accions

Dispositiu Z’y va
Z’y va és un programa d'activitats (sota forma d'estades o de cursets) obert als adolescents de 12 a 16 anys d'edat que resideixen a Perpinyà durant les vacances escolars. És fruit d'una iniciativa del servei Joventut de la Vila recolzada per la Caixa de Subsidi Familiar (CAF) en el marc del contracte Temps Lliure. La idea és de permetre als adolescents de descobrir noves activitats i d'encontrar-se.
El conjunt de les activitats és organitzat sota la responsabilitat de les associacions autoritzades Joventut i Educació popular a prop del ministeri de Joventut i d'Esports.
Ja proposats, entre d'altres: Z’y va à la caisse à savon, Z’y va à la plage…

Main à la pâte L’operació La main à la pâte va ser iniciada el 1996, per iniciativa del professor Georges Charpak, premi Nobel de Física 1992 i membre de l’Acadèmia de ciències.
Procura de promoure al si de l'escola primària un procés d'investigació científica i de portar els nens a treballar per projecte.
L’escola primària Léon Blum va rebre un premi el 2004 en el marc d'aquesta operació.

Formació lectura
Els personals educatius que obren al si de les llars d'infants de la ciutat tenen accés a una formació al voltant de la lectura per tal de desenvolupar l'interés dels nens per l'àlbum, el suport de descoberta i sensibilitzar els pares al plaer del « llegir junts ».

Educar a la ciutadania

  • Promoure l'aprenentatge del « viure junts ».
  • Promoure la participació dels nens i dels joves.

L’accés a una ciutadania real i viscuda, la presa de consciència de la noció d'interés general impliquen la pràctica de la cooperació, de l'ajuda mútua i la presa en càrrec de responsabilitats.
Pertoca a cada coeducador de crear les condicions de la participació dels nens al si de les estructures educatives (presa de paraula, presa de decisió, implicació en els projectes...), d'incitar els nens a actuar sobre el seu entorn immediat i a apropiar-se els seus espais de vida.
Més àmpliament, les accions creades també podran constituir l'oportunitat d'una obertura sobre el món i els reptes de la nostra societat.

Exemples d’accions

Integració dels nens amb discapacitats en les estructures no especialitzades
Diversos esplais de la Vila acullen nens amb discapacitats en el marc de projectes d'integració. Afavoreixen així l'acceptació de la diferència pel conjunt dels nens presents. 

Consell municipal dels joves (CMJ)
El CMJ de la Vila de Perpinyà, constituït de 39 consellers vinguts dels col·legis públics i privats, té com a objectiu de reflexionar i d'actuar sobre la temàtica del lloc dels adolescents en la ciutat. Aquesta operació s'inscriu en estreta col·laboració amb l'Educació Nacional.
Quatre "idees fortes" participen al seu funcionament:

  1. la paritat, tantes noies com nois;
  2. la representativitat, els consellers tenen llocs materialitzats en els col·legis per estar al contacte dels seus electors;
  3. la proximitat, els consellers adolescents actuen sobre el seu territori de vida;
  4. l’aprenentatge de la vida democràtica;

en elaborar projectes concertats en coherència amb la demanda dels electors i en rebre informacions sobre l'organització institucional a nivell europeu, nacional, regional i local. 

Trobades dels delegats dels alumnes
Cada any, l'Oficina Central Catalana de Cooperació a l'Escola (OCCE) reuneix els delegats dels alumnes del departament per tal que prenguin consciència del seu paper i que siguin en mesura de participar activament a la vida democràtica de les escoles.

Posar de relleu el paper educatiu dels pares

  • Promoure el diàleg entre professionals i pares.
  • Promoure l'evolució de les pràctiques professionals.

De manera general, convé reafirmar la preeminència educativa de la cèl·lula familiar mitjançant la promoció de totes les iniciatives que puguin millorar la comunicació amb les estructures educatives i obrar per una col·laboració educativa real. Per això, és desitjable organitzar temps d'intercanvi i de compartició entre professionals i pares al voltant de les seves preocupacions en matèria d'educació (pràctiques, valors, orientacions...). En aquest respecte, espais intermediaris entre institucions i llocs de vida poden facilitar la posada en confiança i l'expressió de les famílies.

La creació d'activitats nen/pare també pot constituir moments privilegiats de reflexió sobre les pràctiques educatives i d'intercanvi amb els professionals. Més globalment, les institucions han pres consciència de la necessitat de transformar els modes de relació amb les famílies i hauran de procurar de fer evolucionar les seves pràctiques al quotidià.

Exemples d’accions

Consells d’escola
Aquestes instàncies poden reunir, sobre un territori determinat, el conjunt dels representants de la comunitat educativa i permeten informar-se i intercanviar sobre el funcionament de l'escola i sobre els objectius educatius desenvolupats.

Club dels lectors de l’escola maternal Jeanne Hachette
L’equip educatiu (escola i esplai) construeix un projecte per al desenvolupament del gust per la lectura amb la participació de les famílies:

  • animació a l'entorn del llibre cada vespre de la setmana (17h00 - 18h30) als locals de l'escola per la mainada de mitjana i gran seccions (un club = 5 nens) ;
  • organització regular de berenars lectures al domicili del nens del club ;
  • identificació i « formació » de lectors relleus, al si de les famílies ;
  • obertura de la biblioteca centre de documentació sobre el barri, préstec de llibres als nens i a les seves famílies.

Xarxa d'escolta, de suport i d'acompanyament dels pares (REAAP)
Es van instaurar aquestes xarxes després de la conferència sobre la família del juny de 1998 durant la qual el govern va voler instaurar diverses mesures per a recolzar i acompanyar les famílies confrontades amb dificultats en el seu paper educatiu i les seves responsabilitats  com a pares de cara als seus fills.
Tenen una doble preocupació: permetre el desenvolupament de les relacions entre pares i facilitar-los l'accés ala informació i el contacte amb els professionals (jornada de la família i del joc, lloc escolta pares/adolescents amb l'associació Parenthèse, per exemple).