La Processó de la Sanch

La Processó de la Sanch - Març / Abril

L’originalitat de la Setmana Santa al Rosselló i a Perpinyà, la seva capital, no se situa especialment en el ritual sinó en la forma d'expressar-lo. Aquí les tradicions han sabut guardar una  autenticitat real. Avui la fervor només es pot igualar amb la d'ahir. Tot allò que concerneix el cerimonial de les festes de la Setmana Santa i de la Passió és previst, arreglat (amb minúcia) des de fa segles.

Els homes canvien però els mateixos gestos demoren. A l'antiga capital dels reis de Mallorca, els colors i l’atmosfera tant particulars amplifiquen la dramaturgia de l’abans i del després Gòlgota. Tot és contrast entre les joies d’un dia i la sobtada tristesa dels dols. Contrast, també, entre el himnes de glòria lleument acolorits d’entusiasme i els càntics dedicats als difunts. Ombres i llums: és la Setmana Santa al Rosselló.

Pregàries, salmòdies, recolliment. El públic és aquí, reunit, silenciós. Els penitents passen arraulits a l’interior d'ells mateixos. Deambulen, trontollosos sota el pes dels pecats del món. Amb les seves caputxes llargues apuntant vers el cel, els penitents s'aïllen del món darrere els seus claustres de teixit. Vestits de grans vestits vermells o negres anomenats « caperutxos », els penitents desfilen, enganxats a  petits braçalets improvisats, punt de contacte entre la seva carn i la fe.

Sobre les seves espatlles ferides, els misteris feixucs relaten les diferents escenes de la Passió, entre Madona afligida i Crist crucificat. A vegades, els penitents s’aturen amb redoblaments de tambor, com per a recobrar un alè, diví és clar. Sovint els peus nus, els penitents viuen el seu patiment per a expiar, catarsi universal de totes les ànimes. Instants de pietat. a la recerca de salvació.

Fa prop de sis segles que aquest ritual és immutable. La Confraria de la Sanch (« Preciós Sang del Senyor ») va ser fundada el 1416, a l’església Sant Jaume a Perpinyà, a continuació de la predicació de Sant Vicent Ferrer, monjo dominicà. A més de l'aspecte espiritual, l'objecte de la Confraria era la commemoració de la Passió amb les processons i l’assistència als presoners i als condemnats a mort abans, durant i després la seva execució.

Antany les processons tenien lloc el Dijous Sant i el Divendres Sant. Amb els penitents que retrobem avui, els flagel·lants eren els més impressionants. L'esquena nuda, tenien una cura particular a fuetejar-se amb ardor. Aquestes pràctiques d’una demostració de fe un poc vehement incitaren l’autoritat religiosa i el Consell Sobirà del Rosselló a limitar progressivament aquestes processons.

Al segle XVIII, foren simplement prohibides, perquè jutjades massa  extravagants i espanyoles al gust de les autoritats franceses. Durant més d'un segle, la Confraria de la Sanch va sobreviure intramuros dins l'església Sant Jaume.

Fou el 1950, amb l’impuls de Josep Deloncle, iniciador de la Casa Pairal, que les processons, amb el seguici de « misteris », reprengueren el seu itinerari al voltant del centre ciutat de Perpinyà. Avui encara,  és així cada Divendres Sant. La qual consta cada any d'una gran participació del públic. Els nombrosos espectadors més aviat agnòstics i curiosos que realment implicats com els fidels d’antany, tanmateix senten el fervor càlid d'aquesta manifestació.

El divendres a la nit, els penitents van a Cotlliure per una processó nocturna il·luminada amb torxes. Un raig de llum piadós en el decorat preferit de Matisse.