Notícia destacada

EL PATRIMONI RELIGIÓS CATALÀ A L’HONOR A LIÓ

Amb motiu de l’exposició Icona de moda, el museu dels Teixits acaba de revelar una història de la Moda molt sorprenent. Ja que l’egèria d’aquella creació és la Verge Maria. Durant prop de sis-cents cinquanta anys, estàtues de la Verge han tingut un veritable vestuari, constituït de vestits majestuosos, centellejant amb pedreria i perles, ofert pels sobirans o els simples fidels.
L’exposició presenta excepcionalment la totalitat del vestuari de la Verge de la Daurada (Tolosa) realitzat per grans modistes contemporanis, així com el de la Verge de la sagristia de la catedral de Perpinyà.
La presentació d’aquests vestits d’estàtues de Verge al museu dels Teixits és per tant excepcional i permet evocar més de sis-cents cinquanta anys d’una creació de prestigi, reservada a la que els encarregats del seu vestuari consideraren com la Reina per excel•lència.
Recentment, grans noms de l’Alta Costura (entre els quals Jean-Charles de Castelbajac) han concebut nous vestits per a l’estàtua de la Verge negra de Tolosa. Així robes brodades d’or antigues i motiu de camuflatge contemporani s’ajunten en una concepció truncada del vestit i del cos, ja que només la cara visible de l’estàtua està adornada.
Per la seva banda, la catedral de Perpinyà ha demanat a un dels últims « modistes » perpinyanès, José Capella que féu el seu aprenentatge amb Fath i Balenciaga abans de fer una llarga carrera al Rosselló, la seva terra nativa, de renovar el vestuari de la Verge de la Sagristia.

Així als 80 anys, José Capella i la seva esposa Irène reben la consagració d’una habilitat mai deixada de banda i de tota una vida dedicada a la costura i a la moda en exposar la més interessant de les seves obres, el vestit del matí de Pasqua de la Verge de la Sagristia de la catedral de Perpinyà.
Aquest vestit amb sederia de Lió de la casa Bianchini-Ferrier (casa per la qual Raoul Dufy va concebre centenars de motius d’estampats) fou realitzat primer per a un casament prestigiós a la catedral de Perpinyà el 1971.
Restituït i conservat piadosament pels Capella, trobà el 2007, gràcies a la crida llançada per l’Associació Cultural Sant Joan, una utilització ritual en esdevenir, mitjançant la seva posada a mida de l’estàtua i un sorprenent treball de brodat amb fil d’or, un vestit sagrat.
Aquesta exposició posa de relleu la cultura rossellonesa i pràctiques votives catalanes, per fi reconegudes com un patrimoni viu, penyora d’un prolongament cap al futur.
Té lloc al Museu dels Teixits de Lió, museu que posseeix la col•lecció més rica a nivell mundial pel que fa al tèxtil sota tots els seus aspectes.