27 segles d'històries
Ruscino de la protohistòria a l'Edad Mitjana
A Ruscino, l'ocupació humana més antiga remunta al neolític, però els vestigis més antics trobats in situ daten del Bronze final IIIB: són tombes d'incineració, unes fosses senzilles on es dipositen, en la terra mateixa, les restes del difunt després de la cremació.
El primer habitatge sedentari atestat apareix només al final del segle VII abans de la nostra era. Es tracta d'una agrupació de cases de canya, construïdes de la mateixa manera que les barraques de pescadors que encara es veuen avui dia al litoral.
Ja al 575 abans de J.-C., les primeres importacions de ceràmiques etrusques, greques, àtiques i ionianes apareixen, i testimonien del desenvolupament del comerç a la costa. L'extensió de la civilització ibèrica al sud est d'Espanya es farà al final del segle VI. La construcció de pedres seques, l'ús del torn de terrisser, i aviat de les moles rotatives pels grans, algunes ceràmiques, la llengua i l'escriptura acompanyen aquesta civilització. Ruscino és llavors capital de la plana del Rosselló, capital dels Sordons.
La capital antiga del Rosselló
A segle II abans de J. C., la conquesta i l'administració per Roma de les províncies d'Espanya citerior i de Gàl·lia transalpina intensificarà els intercanvis.
La via Domitia, que uneix Itàlia amb Espanya, passa per Ruscino. Però caldrà esperar la meitat del segle I abans de la nostra era per a constatar els signes de la romanització, especialment pel que fa a la modificació de la trama urbana de la ciutat, l'adopció de l'escriptura llatina o la fabricació local de ceràmiques imitades de models itàlics.
Sota el regne de Cesar, Ruscino esdevé una veritable ciutat de dret llatí (oppidum latinorum), el que li donarà, al principi de la nostra era, la possibilitat d'edificar un fòrum (plaça pública i edifici administratiu). Fou segurament Agustí mateix que acordà aquest privilegi durant un dels seus dos viatges al Pirineu.
La ciutat viu llavors el seu apogeu: cases de plànol itàlic adornades amb pintures murals, termes, ceràmica, vidre... testimonien d'un mode de vida molt influenciat amb Roma. Aquest període fast es prolongarà fins el final del segle I després de J.-C. Per raons encara imprecises, la ciutat s'abandona i es desmantella, si més no en la seva part alta.
Ruscino a l'Edat Mitjana
Encara que fins ara els vestigis construïts no s'hagin descobert, els llocs romanen ocupats fins a l'Alta Edat Mitjana, potser a les vores mateixes del riu. Al final del segle VII, la part alta del paratge s'utilitza en zona d'artesania i d'ensitjat, tal com ho testimonien els artefactes visigòtics recollits (plaques de sivella, testos de pedra ollera).
D'aquesta fase subsisteixen els fons de fosses i de sitges, cavades a través dels nivells antics i omplerts amb deixalles domèstiques. Aquestes estructures han lliurat ceràmica comuna local, peces de vidre, marqueteria així com monedes d'or dels últims temps de la monarquia visigòtica.
Al segle VIII, Ruscino farà de cap de pont per la conquesta de Narbona pels Àrabs. Aquesta ocupació s'ha documentat recentment amb la descoberta inesperada d’uns quaranta segells de plom que porten inscripcions en caràcters cúfics. Aquests objectes excepcionals encara s'estan desxifrant actualment: porten una mirada totalment nova sobre l’expansió musulmana a l'occident.
A l’època carolíngia, l’aglomeració desapareix definitivament en profit de Perpinyà, que està naixent. Només subsistirà el veïnat actual de Castell Rosselló, antic emplaçament d’un petit castell comtal, residència dels Comtes de Rosselló...
