Catedral
Segle XIV/XV Edifici classificat
Adreça Place Léon Gambetta
Tél : 04 68 51 33 72
El 1324, el rei Sanch de Mallorca i el bisbe d'Elna col·loquen la primera pedra de la nova església parroquial dedicada a Sant Joan Baptista.
Les 2 inscripcions encastades als contraforts del tercer revoltó commemoren aquest esdeveniment. Després de la caiguda del reialme de Mallorca, la pesta negra i les guerres successives aturaran la seva construcció fins al principi del segle XV. El 1416, Guillem Sagrera treballa de mestre d'obra de Sant Joan. Se li atribueix la construcció de la formosa sala capitular situada al sud del cor de l'església. A aquesta època, s'abandona el plànol amb 3 naus, que s'havia previst en principi de construcció, per un plànol més simple, amb nau única i capelles laterals. Caldrà esperar fins al 16 de maig del 1509 per veure la consagració de Sant Joan el Nou. El 1601, es promou la col·legiata catedral romànica d'Elna. El porxo d'entrada i la torre del rellotge, amb la seva gàbia molt elegant de ferro forjat, daten de la 1a meitat del segle XVIII. La particularitat de Perpinyà resideix en la conservació de la 1a església d'estil romànic al costat de la nova església construïda, per la seva banda, en un estil gòtic molt sobri, i fins i tot gairebé auster.
La nau única amb 7 revoltons, coberta amb un arc ogival, puja fins a uns 26 metres d'altura. La capçalera de tres absis abriga retaules de molta qualitat: el retaule de Sant Pere al Nord, (cap al 1500), el retaule de la Verge a la Magrana al Sud (1480-1490), així com el formós retaule de marbre de l'altar major, dedicat a Sant Joan Baptista i esculpit pel borgonyó Claude Perret a principis del segle XVII, en un estil encara influenciat pel renaixentisme. Un pas habilitat condueix a la famosa capella Nostra Senyora dels Correchs. Es tracta, però, del braç meridional de Sant Joan el Vell amb l'absidiola integrada a la nova construcció d'estil gòtic. Abriga una Verge amb el Nin datada del 1300.
El mobiliari abundant de la catedral reflecteix l'evolució de la sensibilitat religiosa a través dels segles, del gòtic fins al neoclassicisme del segle XIX. Les pintures murals de les capelles laterals les va fer Jacques PAUTHE entre el 1864 i el 1873, salvat de la capella de la Verge Immaculada. Les vidrieres de la catedral es varen instal·lar entre el 1847 i el 1867 en l'estil neogòtic. S'ha de destacar també les fonts baptismals esculpides de marbre blanc, una obra preromànica dels segles VII/VII que prové de l'antiga església Santa Maria de Malloles, o el púlpit de fusta esculpida del segle XVIII.
L'orgue gran, classificat als Monuments Històrics, data del final del segle XV. Aquest instrument prestigiós comporta 58 jocs repartits sobre 4 teclats i pedalers, o sigui 5075 tubs.
Els grans panells pintats de la caixa, datats del 1504, es conserven actualment a la Capella de la Porta de Betlem.
La Capella del Devot Crist
La construcció d'aquesta capella remunta als anys 1534-1543. S'erigí per a acollir el famós Crist renà del principi del segle XIV, una obra major de l'art europeu. Aquesta escultura es data precisament del 1307 gràcies al text d'un pergamí que es trobava en la cavitat de les relíquies situada al tòrax.
