Capella del Terç Orde

Segle XVIII
Edifici classificat
Propietat de la Vila de Perpinyà

Al sud de l'església dels Dominicans,plaça de la Revolució Francesa, antigament plaça dels Predicadors, es troba l'antiga entrada del convent.
Entre aquesta portada i la de l'església es trobava un petit claustre esmentat el 1311, del qual només queda alguns vestigis (un pilar, dues arcades i una pedra tombal). Al seu emplaçament, el Terç Orde de Sant Domènec fa alçar una capella, al final del segle XVIII. El 1846, aquesta serveix de tribunal pel judici dels Trabucaires, la colla de bandolers catalans que havia sembrat el terror al territori.
Fins fa poc, la capella servia de lloc de culte als militars de la caserna Mangin i alhora als cristians ortodoxos.

L'església, de petita dimensió, comporta una nau única i capelles laterals, dominades per tribunes amb balcons de ferro forjat adornats amb trofeus típics del final del segle XVIII. El conjunt de la decoració interior s'inspira directament en l'art clàssic amb pilastres acanalades, capitells d'estil iònic i arcs i cornises motllurats, tot això d'estuc blanc.
Sols fou pintat l'absis de la capella, que presenta La lutte des Dominicains contre l'hérésie (la lluita dels Dominicans contra l'heretgia) , una obra pictòrica impactant que va signar Jacques Gamelin(1). La destaca un decorat d'arquitectura i d'escultures en grisalla, fet en trompe-l'œil. Figures al·legòriques i escenes que exalten la llibertat i la justícia enquadren la deessa Raó col·locada sota un dosser. Els plecs del seu vestit els aguanten angelets que duuen els emblemes de la francmaçoneria. Sembla que les pintures s'hagin enllestides o transformades durant la Revolució Francesa. En efecte, llavors les esglésies servien de temples dedicats a la raó, o de llocs d'assemblees maçòniques.

JACQUES GAMELIN (1738†1803)
Nascut a Carcassona (Aude) el 3 d'octubre del 1738, Jacques Gamelin es considera com un dels millors artistes del sud de l'Estat francès. Protegit pel Marquès de Puymaurin, estudia a Tolosa amb Rival, i aviat puja a París on se li atorga el gran premi de pintura, abans que marxi a Roma per a perfeccionar la seva educació artística amb David i Vien. Gamelin es casa a Roma, el nomenen pintor del papa Climent XIV i professor de l'Acadèmia de Sant Lluc. El 1774, se'l crida a Tolosa perquè sigui professor a l'Acadèmia. Dos anys més tard, li confien la direcció de l'escola de Montpeller. A la Revolució Francesa, Gamelin esdevé pintor militar. S'agrega amb el general Dugommier a l'exèrcit dels Pirineus Orientals, amb un grau i un sou de capità d'enginyers. Pinta a aquella època: "Le camps de l'Union" i "La Bataille de Peyrestortes" que presenten un gran interès per a la història local. Del 1784 al 1785, Gamelin realitza pintures a la catedral i la capella de la Concepció de Perpinyà. Quan mor a Carcassona, (Aude) el 12 d'octubre del 1803, és professor a l'Escola Central de l'Aude.