Església de Sant Jaume
Segles XIII/XVIII
Edifici classificat en totalitat
Propietat de la Vila de Perpinyà
Adreça Carrer de la Miranda
L'església es funda cap al 1245, per ordre del rei Jaume 1er d’Aragó (1213†1276) al cim del Puig dels Leprosos, fora dels murs de la ciutat. Després dóna el seu nom a aquest puig i al barri que s’hi desenvolupa. El recinte de la ciutat, capital del reialme de Mallorca, incorpora el barri i l’església en un nou dispositiu de fortificacions. L’església domina actualment un imposant bastió de maons i pedres reforçat per Vauban. Aquest lloc acull el jardí de la Miranda des del qual es té un punt de vista admirable de Castell Rosselló a les muntanyes de les Corberes.
L’any 2000, es va fer una descoberta arqueològica important, durant les obres de rehabilitació dels teulats de les capelles laterals nord de l’església: es tracta de la col·lecció completa de terrisses medievals (segle XV) més important que existeix a França. Aquestes terrisses s'utilitzaven com a material a la vegada sòlid i de poc pes per a la construcció dels teulats.
La nau única, adaptada al culte i a la predicació, era coberta d’una carcassa aparent sobre arcs diafragmes. Les voltes actuals de guix daten de 1785, tal com els oculi foradats amunt de les capelles laterals. Aquestes van ser construïdes durant el segle XIV per a acollir les sepultures de les famílies o les devocions de les confraries dels teixidors i dels jardiners. La portada d’entrada, de marbre de Ceret, se situa a la façana meridional. Datada del segle XIV, prové de l’església de Nostra Senyora de la Real, de la qual ornava l’entrada fins a la meitat del segle XVII.
El campanar torre es destrueix i reconstrueix dues vegades, la darrera el 1849-1850.
L'església de Sant Jaume, pel seu mobiliari, és de lluny la més bonica: sobretot el retaule de Nostra Senyora de l’Esperança (cap al 1480-1490), les escultures i els quadres. L’estil barroc és àmpliament representat amb els retaules pintats i daurats com ara el retaule del Rosari (segle XVII), una obra remarcable de Llàtzer Tremulles el Vell.
Entre el 1808 i el 1816, els germans Grinda construeixen el gran orgue després del saqueig de l’església durant la Revolució. Es restaura el 1905 per la manufactura Cavaillé-Coll-Mutin. Aquest instrument molt formós comporta una trentena de registres repartits en tres teclats manuals i de pedals. En globalitat, s’ha mantingut homogeni i només ha patit escasses modificacions, de manera que la seva estètica simfònica ha quedat intacte.
La Capella de la Sanch
La Capella de la Sanch (la primera versió de la qual fou segurament destruïda durant el setge de la ciutat) es reconstrueix el 1699 contra la façana occidental de Sant Jaume. La paret que separa els dos edificis és destruïda poc després la Revolució, el que explica la presència dels dos altars oposats en l’església de Sant Jaume.
