Grans Carmes

Segle XIV
Edifici classificat: portada exterior, façana Nord, església. 
Propietat de la Vila de Perpinyà.
Adreça Carre Jean Vielledent

Les Carmes s'estableixen el 1270 al camí vell de Canet, als voltants de Perpinyà, tal com els altres ordes mendicants. El seu convent, Santa Maria del Mont Carmel, tot primer molt modest, queda molt a prop de les poblacions dels nous barris de la ciutat. Els poderosos del Rosselló fan beneficiar la comunitat de les seves generositats. Jaume Ier de Mallorca els concedeix a perpetuïtat l’aigua d’una font que surt del fossat del castell reial de Perpinyà, que esdevé Font de les Carmes.
L’església gran es construeix el 1325 i un primer claustre s'erigeix al sud d’aquesta entre el 1333 i el 1342. A partir del 1710-1715, l’exèrcit ocupa una gran part de l’edifici conventual. Després de 1776, per a la construcció de l’Arsenal, els monjos accepten la demolició de certs edificis com ara el claustre, la cuina, els menjadors, els diversos pisos reial. Després de la Revolució, l'exèrcit ocupa la totalitat dels locals i això fins al 1999. Al segle XIX, el claustre és desmantellat, comprat i reconstruït al castell de Villemartin a l'Aude. Avui només queda l’església en ruïnes, els nínxols de l’antic claustre, la font subterrània i la portada de forma ogival.
S'ha de destacar que un dels monjos del convent, el famós Gui de Terrena o Gui de Perpinyà, fou general de l’Orde dels Carmes, bisbe de Palma de Mallorca i per acabar bisbe de la diòcesi d’Elna Perpinyà. Les relíquies de Sant Honorat, que fins a aquest moment es trobaven en el convent, es transferiren a l’església de Sant Jaume el 1791.

La  nau única, molt ample, de l’església conventual s'acabà el 1325 i tingué carcassa el 1343. Aquest edifici avui està en ruïnes: només estan coberts tres revoltons dels vuit que comptava, ja que el 1944 un incendi va destruir el teulat i la tribuna de fusta esculpida i pintada. A més, el 1961 es l’esfondrar el coronament del cor que forma volta. Encara es pot veure escultures de capitells i claus de voltes que representen motius de fullatges, d’animals fantàstics, sants i escuts.
Una portada gòtica de marbre policrom rosa i blanca esculpida amb monstres fantàstics s'orienta al nord de l’església cap a la sortida.
Un  claustre policrom de marbre gris i blanc existia al costat meridional de l’església: va ser construït de 1333 a 1342 i els seus decorats van ser esculpits per Arnau de Paretstortes de l'Orde del Carmel. Aquest claustre amb coberta de fusta abrigava sobretot nínxols pintats entre els quals alguns es poden veu encara ara. El claustre fou dipositat i reconstruït el 1830 al castell de Villemartin a l'Aude.