Sant Joan el Vell

Segles XI i XIII
Edifici classificat
Propietat de la Vila de Perpinyà
Adreça Carrer Bartissol

Sant Joan el Vell és l’església primitiva de la ciutat. El 16 de maig del 1025, Gaufred II comte del Rosselló i Berenguer bisbe d’Elna celebren la consagració de la nova església dedicada a Sant Joan Baptista. El 1102, Gislabert II hi institueix la vida canònica i el 1116, Arnau Gaufred fa edificar un hospital per als pobres, o hospital de Sant Joan, a l’oest “del recinte de l’església”.
A partir del 1230, la col·legiata de Perpinyà depèn del potent bisbat d’Elna per butlla del papa Grégoire IX. La primera meitat del segle XIII, es fan nombroses obres a l’edifici. La portada formosa esculpida amb un Crist en majestat i les 2 naus laterals de l’església daten d’aquest període. El 1246, una butlla papal d'Innocent IV consagra una vegada més l’edifici que s'acaba d'engrandir i que continuarà ser-ho fins al final del segle XIII.
Al segle XVIII, el vell Sant Joan és trasbalsat per una sèrie d’obres i modificacions. El 1890, Bartissol hi instal·la una central elèctrica. Les obres de restauració actualment en curs permetran retre als habitants de Perpinyà aquest bonic edifici.

Sant Joan el Vell és una església romaànica amb 3 naus acabades amb un absis en quadrant d’esfera. Les voltes en glorieta lleugerament trencada cauen sobre pilers massius en forma de dents que separen les tres naus.
Una tribuna corbada amb ogives se situava en els dos primers revoltons de l’església. Fou malauradament destruïda el 1892 amb la instal·lació dels generadors de la fàbrica Bartissol. S'ha de destacar també la desaparició de les capelles habilitades la segona meitat del segle XIII.
Un campanar torre s’alça més amunt de la nau lateral meridional de l’església, sota la capella de Nostra Senyora dels Correchs. El primer pis conté una capella corbada en cúpula dedicada a Sant Miquel. El 1709, s’hi afegeixen 3 pisos octogonals de maó i marbre sobre la torre del final del segle XII. Aquesta part inferior de base gairebé quadrada ha mantingut un decorat esculpit amb arcuacions, molt retocat.
LLa magnífica portada meridional tallada en marbre de Ceret s'atribueix a Ramon de Bianya i al seu taller cap al 1219. Dos grups estatuaris que representen sants envolten el Crist que beneeix i que triomfa de les forces del mal.