Antiga Universitat
Segle XVIII
Edifici inscrit, en instància de classificació
Propietat de la Vila de Perpinyà.
Adreça 1, rue du musée
Tél : 06 68 66 32 92
Al segle XVIII, com la Universitat de Perpinyà es trobava en estat de decadència avançada, el Mariscal de Mailly, comandant de la Província, empren rellevar-la. Llavors decideix la construcció d’una nova universitat al carrer del Museu. L’edifici és construït entre 1760 i 1763 per un import de 20000 lliures tretes del casset personal del Mariscal de Mailly, Antoine Brossette n’és l’empresari. El 15 de desembre 1759, Senyor Lescure, enginyer dels Camins, Canals i Ports de la província del Rosselló, realitza els plànols i fa els pressupostos.
La universitat deixa de funcionar el 1794. Després d’acollir la biblioteca comunal, el museu de Belles-Arts, l’edifici és afectat d’ençà del 1980 als Arxius Comunals.
Descriptiu
L’edifici, acabat el 1763, impressiona per les seves línies equilibrades d’un bonic hotel clàssic francès d’aparènça rossellonesa ( maó vermell i pedra de talla blanca). Una part important és atribuïda a la qualitat dels materials utilitzats. Així, el pati principal és tancat amb reixes realitzades amb el millor ferro del Vallespir.
Però malauradament, avui dia el coronel original de l’edifici ha desaparegut així com la bonica ordenança de les masses amb sobrealçament de les ales a l'alçada del cos central. Un ritme ternari domina tota la construcció: tres nivells en elevació, tres massius de forma quadrada (un cos central sobrealçat d’un àtic amb tres obertures i dues ales laterals rigorosament idèntiques que contenen cadascuna tres sales destinades als professors), tres materials principals ( la pedra, el vidre, el ferro). L’arquitecte ha apostat sobre la verticalitat de les columnes que es troben a la façana central, sobre l'horitzontalitat de la balustrada i sobre la pedra blanca.
El teulat en terrassa de les ales laterals dóna un desenvolupament a la façana i dissimula l’estrenyiment del darrere. La distribució de l’espai, en profunditat, s’ordena, segons el ritme ternari de l’elevació, en tres zones de la mateixa llargada. Sobre la façana, l’entaulament arquitravat dòric és coronat amb un frontó en pedra de tall. La cornisa és en pedra de La Palme. En el timpà del frontó, era previst un emplaçament de pedra sobre el qual els escuts del rei en baix relleu havien de ser esculpits. Però, mai no va ser realitzada aquesta escultura, i avui dia l’emplaçament roman buit. Sembla que s'hagi fet algunes modificacions al segle XIX per les dues façanes de la sala dels actes amb la transformació de dues portes en finestres de cada costat de l’entrada actual. També, dues ales de l’edifici van ser sobrealçades i una porta central foradada, del costat de la rotonda.
Sala d'actes
La sala d'actes, a la planta baixa, presenta un decorat d’estuc de l’estil clàssic més pur. El seu sostre és compost d’un fals revoltó i d’una mitjacanya sobrealçada d’un quadre, portant sobre una mena d’arquitrau que serveix d’imposta.
Amfiteatre d'anatomia
La part darrere de l’edifici era difícil a habilitar. La solució va ser trobada per la construcció d’una torre cilíndrica sobrealçada d’una cúpula. S’hi trobava l’amfiteatre que servia a les demostracions d’anatomia i a les experiències de fisiologia sobre els bens. És un dels únics construïts al reialme al curs del segle XVIII.
