Campo Santo

CONJUNT FURERARI DE SANT JOAN
Adreça Rue Amiral Ribeil
Tél : 04 68 66 51 19 80

Segle XIV
Edificis classificats
Propietat de la Vila de Perpinyà.

El conjunt funerari de Sant Joan és l'exemple de claustre funerari conservat a França més vast i més antic. És classificat Monument Històric d’ençà del 30 de juny 1910.

Aquest edifici va ser construït gràcies a la iniciativa de l’abat Guillem Jordà entre 1300 i 1330. L’edifici actual es compon de 4 galeries d’aproximadament 54 metres de llargada cadascuna, i allotja sobre tres costats una sèrie de nínxols tallats en el calcari del marbre de Baixàs. Les 4 galeries del claustre eren primitivament cobertes d’un rafal de fusta sostingut per columnes amb capitells esculpits. Casa nínxol, de formes gòtiques apurades, era marcat d’escuts amb les armes de les famílies riques de la noblesa i burgesia perpinyaneses. Un ossari central és foradat el 1321 per a la inhumació dels més pobres. Després de la Revolució Francesa, l’edifici, en un estat sanitari preocupant, és desafectat i recuperat per l’Exèrcit per a servir de dipòsit i de quadra.

El 1825, es construeix un nou edifici a l’interior del recinte de l’antic cementeri per la construcció d’un gran seminari diocesà. Aquesta nova construcció provoca la demolició de la galeria occidental i el desmuntatge de les claraboies, a l’excepció de la situada al nord. El 1907, el seminari és atribuït al departament, conseqüència de la llei de 1905 concernint la separació dels béns de l’Església i de l’Estat. Hom hi instal.la els locals de la gendarmeria que evacuarà els llocs el 1984 per “una restauració i una valoració del lloc”. El 1991, les obres són acabades amb la decisió de la comissió superior dels Monuments Històrics de no restituir les antigues galeries del claustre cementeri medieval.

La Capella de Sant Joan l'evangelista o Funerària.

Aquesta capelleta funerària d’estil gòtic va ser construïda al final del segle XIV gràcies a donatius privats, i particularment gràcies al donatiu conseqüent ( 200 lliures de Barcelona) d’un ric burgès de la Vila el 1383. Al segle XV, canviarà la seva funció funerària per a servir de sala de curs , i per a esdevenir el 1601 la sala capitular del capítol d’Elna. A la revolució, la capella és desafectada i el 1907, els Arxius Departamentals s’instal.len en l’edifici. El 1992, es programen unes excavacions arqueològiques i un any més tard, les obres de restauració comencen. La capella dedicada a Sant Joan l’Evangelista presenta un plànol amb nau única composat de 2 revoltons que formen voltes sobre uns arc ogivals. El seu cor de plànol quadrat al sol esdevé poligonal en les parts altes per mitjà de 2 trompes d’angle. Aquest joc arquitectural característic del període mallorquí es retroba també en les capelles alta i baixa del Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà i en el cor de la catedral de Palma de Mallorca.

Els vitralls de l’artista americana Shirley Jaffe i del mestre vidrier Jean Mauret van ser inaugurats el 1999. Per la realització d’aquests 9 vidrieres, l’artista va tenir en compte les particularitats de l’arquitecta i de la seva història per crear un espai clar i acolorit. Per fer-ho, ha renunciat als “seus colors amb tonalitats sordes” en favor de plaques de colors pures. Tècnicament molt difícil de realitzar, el mestre vidrier ha sabut respondre a les exigències artístiques de l’artista.