Palau Pams
Segle XIX
Edifici classificat: vestíbul, escalera, façanes sobre pati
Propietat de la Vila de Perpinyà
Adreça Rue Emile Zola
Tél : 04 68 66 24 86
És Pierre Bardou, fill del fundador de l’empresa de paper de cigarrets J.O.B qui, gràcies a la fortuna familiar, compra tot primer el 1852 una casa carrer Sant-Salvador (carrer E. Zola) i el 1872 d’altres habitacions veïnes, i construeix els primers tallers i enllumenats per la magnífica vidriera.
El 1888, casa la seva filla de 19 anys, Jeanne Bardou, una de les hereves més riques del departament, a Jules Pams, brillant advocat local i aficionat d’art.
Jules Pams (1852†1930) ha començat molt jove la seva carrera política, ja que és, amb només 32 anys, conseller municipal de Perpinyà i que serà, després, dues vegades ministre ( de l’agricultura i de l’interior). .
Després de la mort el 1892 del seu sogre Pierre Bardou amb el qual vivia al palau del carrer Zola, Jules Pams podrà per fi transformar la casa al seu gust. Demanarà a l’arquitecte dissenyador Léopold Carlier (1839†1922), el qual tornarà a donar al seu edifici el seu aspecte actual. De fet, aquests dos homes es coneixen des de fa temps. El cosí germà de Jules Pams és casat amb la filla de Léopold Carlier.
Quan la seva dona Jeanne mor el 1916, Jules Pams es torna a casar dos anys després amb Marguerite Holtzer la qual vendrà el 1946 aquest palau a la Vila de Perpinyà. Esdevé llavors dipòsit d’arqueologia, col.legi d’estudis jurídics i literaris, biblioteca municipal per ser avui la seu d’espais administratius i culturals: "Visa per la Imatge" d’ençà del 1989, "l'Euroregió" d’ençà del 1992…
Aquest palau revela l’art de viure de la rica burgesia perpinyanesa al segle XIX, els seus plaers, les seves preocupacions, de Pierre Bardou, fabricant de paper de cigarret J.O.B, al polític Jules Pams el qual el 1913 gairebé hagués pogut esdevenir President de la República Francesa. L'arquitecta Léopold Carlier ha realitzat nombrosos edificis al sud: cases, col.legis , pavellons... però va tenir només el tercer premi pel concurs de l’hospital de Perpinyà.
Pel que fa a les pintures, són de Paul Gervais. " Tothom pot oferir-se un Gervais" deia amb orgull Jules Pams. Aquest pintor tenia a aquesta època una gran fama, les comandes oficials abunden: Ministeri de les Colònies a París, Casino de Mònaco, de Niça, Capítol de Tolosa…
El conjunt actual de l’edifici ha servit de casa particular a Jules Pams ( ala esquerra) i d’espai de recepció ( ala dreta) sota el signe de l'englantina i de la rosa, símbols de l’amor.
Els plànols de les reordenacions realitzades per l’arquitecte Léopold Carlier són firmats i datats de 1892 a 1897. Donen unes informacions apassionants sobre els materials, els proveïdors, les afectacions de les sales... Per aquest palau, Gervais tornarà a emprar un tema recurrent en la pintura, en particular al segle XIX: la Dona venusiana , encantadora. Pujant l’escalera de marbre i d’ònix, podem admirar tres odes a l’Amor que evolucionen segons les edats. Sota el celobert, les pintures històriques evidenciant els temes de la civilització contra la barbàrie, de l’expansió...són també de Gervais.
Marguerite Pams-Holtzer prendrà els llocs en l’estat però farà treure alguns blasons J.O.B i sobrealçar i empedrar el pati interior, restaurat magníficament.
