Palau de les Corts
Segle XIV
Edifici no protegit
Propietat de la Creu Roja dels Pirineus Orientals
Adreça Rue de l'argenterie
A l’inici del segle XIV, cinc corts judicials ocupen els mateixos locals. El 1660, el Rosselló era annexat al reialme de França, només tres Corts continuen a ocupar un escó fins al 1790. L’edifici acull el tribunal de comerç entre 1790 i 1925, i després és abandonat fins que sigui restaurat i esdevingui la seu de la Creu Roja departamental el 1965.
El Palau de les Corts era més vast a l’origen. Comprenia dos edificis veïns, un en la continuació de la façana sobre la plaça, l’altre, a darrere del pati fins al carrer del Teatre.
Sembla que la paret de façana sobre la plaça hagi estat totalment reconstruïda amb maons al segle XVII. La data de 1678 és gravada sobre el suport de marbre d’una de les finestres de la gran sala. Una finestra geminada amb columnetes i capitell esculpit de palmetes, que provenia de l’antic Hotel Ortaffa (Prefectura) també va ser afegida sobre la façana. Evoca perfectament la mena d’obertures que existia en aqueixa mateixa façana als segles XIV i XV.
L'antiga porta de plena cintra, de calcari de marbre de Baixàs era tancada per una reixa de ferro forjat que s’obria directament sobre el pati.
Les façanes sobre el pati han conservat llur aparell de còdols en espigó i llur armadura de maons. Sobre la façana est del pati, algunes portes i finestres de plena cintra, aparellades de maons queden visibles.
Les tres arcuacions gòtiques elegants (1424-1427) a la planta baixa del pati són la primera obra, identificada fins ara, de Rauli Valter, col.laborador de Guillem Sagrera, cèlebre mestre d’obres del col·legial Sant Joan de Perpinyà.
A l'oest del pati, s’alça una torre quadrada del segle XIV, de la qual els merlets de maons a vessants piramidals són típics dels segles catalans XIV i XV. Les dues sales principals del primer pis que desemboquen sobre la plaça, corresponen sense cap dubte a la sala de les sessions i a la sala de les deliberacions.
Totes dues han conservat els seus sostres de fusta
El de la gran sala comporta cassetons i data del segle XVII, mentre que el de la peça adjacent, segurament del segle XV, comporta una decoració pintada: estrelles de plata sobre un fons blau nit, bigues vermelles i negres alternades, evocant el blasó català, “d’or amb quatre pals de gules”. Més amunt dels jutges en deliberació, només hi ha el cel.
