Serrat d'en Vaquer
Segles XVIII-XIX
Emplaçament (El paleontològic -5,3/-1,6 milions d'anys.)
Lloc i edifici no protegits.
Propietat de la Vila de Perpinyà.
Adreça Avenue Charles Deperet
Tél : 04 68 66 30 48
El Fort del Serrat d'en Vaquer se situa al sud oest de Perpinyà, sobre el pujol més alt de la plana del Rosselló, a proximitat de l’aqüeducte de les Arcades que data del segle XIV.
És a quest lloc que el camp de la Unió s’organitza durant els conflictes entre França i Espanya el 1793 i que l’exèrcit espanyol és rebutjat per primera vegada.
El fort, veritable bateria d’artilleria, esconstrueix el 1885 per tal de protegir Perpinyà d'una ofensiva espanyola. Tanmateix, ràpidament superat pels progressos de l’armament, el fort és convertit en polvorins.
La seva arquitectura presenta la particularitat de ser enterrada i doblament orientada : aquestes defenses formades amb 5 bastions són girades cap al nord.
Aquest nou sistema de fortificacions ( de tipus Séré de Rivière) tenia per objectiu amagar les tropes mobilitzades, permetia utilitzar l’artilleria de llarg abast, en direcció de la frontera.
En total, els llocs cobreixen prop de 4 hectàrees, quan l’edifici construït comptabilitza unes quaranta sales.
L'emplaçament Paleontològic
A més del seu valor històric, el Serrat d’en Vaquer és mundialment conegut com a emplaçament paleontològic. En efecte, al moment de la construcció del fort, el Dr Albert Donnezan (1846†1914), metge perpinyanès, va descobrir un extraordinari jaciment de fòssils vertebrats datant del Pliocènic (període comprès entre -5,3 i -1,6 milions d'anys).
Aquesta col.lecció sorprenent descrita i catalogada pel Professor Charles Dépéret (1854†1929) va permetre reconstituir més de cinquanta espècies d’aquesta fauna passada certs espècimens de la qual són particularment remarcables: la tortuga gegantesca tropical Testudo Perpiniana mesurant 1,20 m, la mona Dolichopitécus Ruscinensis, però també la guilla Vulpés Donnezanni, l'ós Ursus Avernensis, el cérvol Ruscinensis i la gasela Borbonica.
Aquests fòssils són avui exposats en els museus de Perpinyà, de Lió, i al Museu Nacional d’Història Natural de París.
