Per què un pla clima? Els reptes - el context

Definició: què és un pla clima?

El Pla Clima Energia Territorial (PCET) és un projecte de desenvolupament sostenible que té com a primera finalitat la lluita contra el canvi climàtic. S'articula al voltant de 2 parts: una part "disminució" de la qual l'objectiu és la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (1), i una part "adaptació" que tendeix a reduir les vulnerabilitats del territori amb la perspectiva de les evolucions futures del clima (2).

  1. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle procedint essencialment dels consums energètics convencionals (gas, petroli, carbó, fuel...), els principals camps d'accions són: el desenvolupament de les energies renovables, la sobrietat i l'eficàcia energètica en tots els àmbits: hàbitat, mobilitat, agricultura…
    La lluita contra la precarietat energètica de les famílies constitueix també un repte social important pel PCET.
  2. Pel que fa a la part adaptació, es tracta d'anticipar els efectes del canvi climàtic i de proposar accions que permetin reduir la vulnerabilitat del territori, com per exemple en actuar sobre la gestió de l'aigua i la preservació de la seva qualitat, en tenir en compte els riscos que pesen sobre el litoral, sobre l'agricultura, sobre la biodiversitat...

Efecte hivernacle i canvi climàtic: explicacions!

L’efecte hivernacle és un fenomen natural profitós que reté la calor solar en l'atmosfera i permet mantenir temperatures viables sobre el conjunt del planeta.

En la pràctica: la meitat de l'energia solar arriba a la superfície terrestre. Es transforma en raigs infraroigs reenviats cap a l'espai. Però igual com un hivernacle, certs gasos presents en l'atmosfera impedeixen  tornar a partir una part d'aquests raigs. Així capturats, contribueixen a esclafar l'atmosfera. Sense aquest efecte d'hivernacle, la temperatura del planeta Terra seria de – 18°C.

Tanmateix, l'activitat humana i principalment la combustió d'energies fòssils (derivats del petroli, carbó) llança una gran quantitat de gasos amb efectes d'hivernacle (GES), particularment el Co2 en l’atmosfera. L’increment de la concentració d'aquests gasos contribueix a accentuar el fenomen natural en reenviar molt més energia cap al sòl (prop del 95% són retinguts en l'atmosfera).

Per tant, és l'amplificació d'aquest mecanisme, del fet de les activitats humanes que té un impacte determinant sobre el clima.

 

Els objectius nacionals i europeus a favor del clima

A França: el Factor 4 a l’horitzó 2050

Davant d'aquesta constatació, el 2005, l'Estat Francès ha inscrit en la llei l'objectiu ambiciós de reduir del 75% les seves emissions de gasos amb efectes d'hivernacle d'aquí el 2050, respecte al seu nivell del 1990 (és el que anomenem el factor 4). Aquest objectiu es va reafirmar en el marc de les lleis Grenelle i declinar en cada sector d'activitat.

Els objectius europeus: les «3 x 20» pel 2020

Per les seves bandes, els caps d'Estat i de govern de la Unió europea també s'han compromès el 2007 a reduir les seves emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Han adoptat 3 objectius, que s'anomenen els « 3x20 »:

  • Reduir les emissions de gasos amb efecte d'hibernacle d'un 20%,
  • Millorar l’eficiència energètica d'un 20%,
  • Fer que la part de les energies renovables representi un 20% del consum final d'energia (23% a França).

Els Plans Clima Energia Territorials de les col·lectivitats territorials són la declinació local d'aquests objectius.

Reptes majors socials, econòmics, mediambientals, sanitaris…

Els reptes per les col·lectivitats, així com pels seus habitants, són múltiples: socials, econòmics, mediambientals, sanitaris…

A França, el context de crisi econòmica i l'increment del preu de les energies impacten directament el poder adquisitiu de les famílies. Avui dia, 3,8 milions de francesos són «en situació de precarietat energètica», això vol dir que tenen dificultats creixents per desplaçar-se, escalfar-se, etc.

A nivell mediambiental, el nostre territori és vulnerable als canvis climàtics (inundacions, sequeres més freqüents…), també veiem la pérdua d'algunes espècies, el desenvolupament d’insectes devastadors o vectors d’epidèmies…

L’impacte sobre la salut de les poblacions també s'ha d'anticipar. Les onades de calor tenen conseqüències sobre la població, en particular sobre els més vulnerables com la gent gran, els nadons...

Els canvis de consum i de comportaments òbviament necessaris són alhora, a nivell local, oportunitats socioeconòmiques que s'han d'aprofitar: creació d'activitats amb feines vinculades a la construcció sostenible, a la renovació de finques, així com també al turisme

Un paper essencial per a les col·ectivitats

Com a actors de la política local, les col·lectivitats tenen un paper destacat en la lluita per a frenar l'impacte del canvi climàtic:

  • Através de les seves activitats, dels serveis que ofereixen, dels edificis que gestionen, contribueixen a un 12% de les emissions de gasos amb efecte d'hibernacle a escala nacional,
  • Però, amb les decisions que prenen, les seves polítiques d'ordenació, de transport, d’habitatge… poden actuar sobre més de 50% de les emissions de gasos amb efecte d'hibernacle,
  • Finalment, les col·lectivitats locals són «actors claus» a l’interfície entre els reptes locals d'ordenació i els compromisos nacionals i internacionals. Constitueixen el nexe de proximitat privilegiat per sensibilitzar i per implicar el més gran nombre d'actors institucionals, associatius, empreses i habitants en projectes i canvis de comportaments.

Conscient d'aquests reptes, la Vila de Perpinyà va adoptar el seu Pla Clima, el desembre de 2012.