Les dones
-
Affiche appel aux femmes de france
La borsa de treball
Evolució del lloc de la dona a la societat rossellonesa
El paper de les dones a la societat rossellonesa va prendre una nova dimensió durant la Gran Guerra, tot i que nombrosos emigrats espanyols van venir a treballar per a substituir els homes que havien marxat al front, situació que, d'altra banda, sovint va suposar la seva sedentarització.
Tanmateix, la Gran Guerra no implica una ruptura, sinó una acceleració de l'evolució de les mentalitats ja encetada a mitjans del segle XIX. Les llars d'infants es desenvolupen, el sindicalisme femení s'estructura. La mirada masculina, com ho demostren diversos articles, no evoluciona forçosament en aquest sentit.
La Gran Guerra s’inscriu en un moviment femenista ja neixent. La primera reunió sobre la qüestió del vot femení, per exemple, fou organitzada a Perpinyà el juliol del 1914 per la Unió francesa pel Sufragi de les Dones.
Segons Michelle Pernelle: «Dones de Perpinyà, dones a Perpinyà», Perpinyà durant la primera Guerra mundial, Nouvelles éditions Sutton, Tours, octubre 2018
Les dones i l'ajuda als soldats i als refugiats
Quan la guerra esclata, les Perpinyaneses són nombroses a adherir a la Unió de les Dones de França (Creu Roja francesa) per participar a l’ajuda als soldats, als ferits, als refugiats. Recullen, trien, renten i adoben la roba que s'envia al front en una ambulància. Aquest treball benèvol s'efectua a l'hospital auxiliar situat a l'Escola normal de nois, plaça de l’Arsenal on se sol curar els ferits. La Unió de les Dones de França s’encarrega també de la centralització de les donacions de diners. Multiplica les accions de benvolença i organitza la formació professional de les infermeres.
La Unió de les Dones de França organitza nombroses accions benèfiques, moltes tómboles, col·lectes en les esglésies després de les misses en benefici dels ferits, etc. Les dones també participen al servei d'avituallament. Entre elles, moltes esdevenen padrines d'un soldat. I a més sobretot preguen.
Segons Michelle Pernelle: «Dones de Perpinyà, dones a Perpinyà», Perpinyà durant la primera Guerra mundial, Nouvelles éditions Sutton, Tours, octubre de 2018
Les ouvrières et l’effort de guerre
Ja abans de la guerra, les dones eren nombroses a treballar a les fàbriques de paper de fumar, aquella d’Eugène Bardou, el Nil, a l'Estació i aquella del seu cosí Justin Bardou, el paper JOB, carrer Émile Zola al barri Sant Jaume.
A partir de la mobilització, entren a fàbriques transformades per a la fabricació d'artilleria i d'obús. Proveeixen una mà d'obra important a la fàbrica Autran (Auto garage Siné, carrer del Baluard de la Vila Nova, actual Central parking) a les fàbriques de Chefdebien (teuleries i rajoleries, en les quals són peons), així com a diferents fàbriques, com les fusteries industrials Culié i Badie, després René Badie, Voral de Barcelona, que posseïen una serradora mecànica carrer Valette, Guinot i Cia (fàbrica de conserves alimentàries de la ronda del Conflent), ans també a la fàbrica de Jean Font,carretera de Prada, o aquella de Jean Lupiac, negociant de pellots a l'engròs carretera d’Espanya, etc.
Segons Michelle Pernelle : «Dones de Perpinyà, dones a Perpinyà», Perpinyà durant la primera Guerra mundial, Nouvelles éditions Sutton, Tours, octubre 2018
Les prostitutes
La prostitució, molt reglamentada, està molt arrelada al barri Sant Jaume en el qual es troben moltes cases de tolerància, així com en el barri Sant Joan i aquell de l'Estació, però les dones busquen també clients en els jardins públics, especialment a La Pépinière. La majoria d'elles exerceixen aquesta activitat a més del seu ofici (en especial modistes). Les prostitutes van tenir un paper destacat d'ajuda als desertors durant la Gran Guerra.
Segons Michelle Pernelle : «Dones de Perpinyà, dones a Perpinyà», Perpinyà durant la primera guerra mundial, Nouvelles éditions Sutton, Tours, octubre 2018.
