L'Hospital Sant Joan de Perpinyà (1116-2016)

L’hospital a Sant Joan 1116-1808

Una fundació precoç al cor de la ciutat

Fundat el 1116 pel regent del comtat de Rosselló Arnau Gausfred, i inicialment posat sota l'ègida de la confraria hospitalera «Sant Blai», l’hospital dels pobres de Perpinyà, dedicat el 1266 a Sant Joan, s’inscriu en una parcel·lació urbana poc coneguda de la ciutat, la dels segles X-XII, ja que al llarg dels segles les reconstructions es van succeir en aquest espai restringit.

Per una banda, es recolza en la muralla, a l'altura del bastió de Sant Joan, de l'altra, és contigu a l'església de Sant Joan dita «el Vell» (final del segle IX), i per fi queda a prop del palau comtal (final del segle X), més tard del palau episcopal. Vorejant el carrer principal (actual carrer dels Abeuradors) i del mercat, es va edificar al cor del nucli original de la ciutat, centre d'agrupament de les cases, pol religiós i també espai de comandament polític i militar.

Aquesta implantació sobre terres que pertanyien al comte del Rosselló Arnau Gausfred i per voluntat seva, queda encara inèdita i precoç.

Va ocupar el mateix emplaçament fins al 1808. Avui no en queda cap vestigi visible.

Una estructura arquitectural gens ordinària sobre la parcel·lació medieval

Si bé no se sap res de l'estructura de l'hospital primitiu, en tenim una primera idea general amb el plànol de relleu. A més, els documents retrobats també ens permeten tenir una idea del seu aspecte després, a partir del segle XVIII.

La seva estructura arquitectural no és gens ordinària. Es compon de quatre ales que no són paral·lels al voltant d'un pati central.

Al segle XVIII, amb el creixement de la població i del nombre de malalts pobres, l’edifici primitiu s'ha fet massa petit i malsà. Així el descriu Pierre Poyedavant, en el seu llibre Mémoire sur la province du Roussillon et le pays de Foix, el 1778: «els seus pavellons constitueixen un quadrat poc espaiós on l'aire lliure no pot penetrar fàcilment en les diferents sales».

Una gestió «sota la protecció de l'Església» durant molt de temps

Jaume el conqueridor el posa sota la protecció dels Cònsols i dels notables de la ciutat i així quedarà fins al 1716, data a la qual serà dirigit per una mesa presidida pel bisbe, protector de l’hospital, i constituïda pels cònsols i 24 membres.

Administradors, gerents i síndics constitueixen la mesa que administra i dirigeix l'hospital. Un capellà s'encarrega de l'instrucció, l'assitència, el consol dels pobres i l’administració dels sagraments. Un mestre fabricant de drap els ensenya l'ofici. Els pobres també són formats per un teixidor, preceptors i governantes, un metge, un apotecari, un fuster, un forner i un ecònom.

L’època Revolucionària va portar modificacions profundes als hospitals. Així, la llei del 16 vendemiari any V va aplegar tots els hospitals d'un mateix municipi en una sola institució pública i va confiar la seva gestió a una sola comissió dels hospicis, dels quals els cinc membres eren triats pel consell municipal.

Les bases de l’administració hospitalera del període contemporani eren posades.