Els hospitals militars

El 2 d'agost de 1914, mentre els primers convois de soldats pel front marxen de l'estació de Perpinyà, diversos edificis són requisats per ser transformats en hospital militars, l’hospital militar permanent Sant Martí (carrer Foch) no presentava capacitats suficients d'acolliment pels ferits.

El primer convoi de ferits arriba a l'estació el 19 d'agost. Durant quatre anys, Perpinyà no pararà de rebre soldats dels quals calia calmar els patiments físics i mentals.

Els hospitals són dividits en diverses categories: auxiliars, complementaris i benèvols.

Bé que estiguessin sota el control de l'autoritat militar, aquests hospitaux depenien de la Creu Roja i dels seus dos components principals: la Societat de Socors als Ferits Militars (SSBM) i la Unió de les Dones Franceses (UFF) que n'asseguraven la totalitat de la gestió.

A la fi de l’any 1914, la capacitat d'acolliment de soldats ferits o malalts dels hospitals militars de la Plaça de Perpinyà consta de 1 724 llits.

La popublació perpinyanesa es mobilitza per acollir tots aquests ferits. Les donacions aflueixen, diners, roba, etc.
L’orquestra simfònica del director de fanfara Capillaire va d'hospitals en hospitals, multiplicant concerts i espectacles amb fortes connotacions patriòtiques cada diumenge a la tarda. Els ferits mateixos formen una orquestra simfònica. L’obra del llibre s'encarrega de recollir revistes i obres per  oferir-ne la lectura als hospitalitzats, etc.
Metges i infermeres voluntàries de la Creu Roja,  nombroso religiosos i religioses també van a vettlar sense descans els ferits.

Segons Jean Dauriach : «Els hospitals militars i les infermeres de la Creu Roja», Perpinyà durant la segona Guerra mundial, Nouvelles éditions Sutton, Tours, octubre de 2018.