Els monuments als morts de Gustau Violet de Perpinyà i Barcelona
-
Le monument aux morts de Perpignan
El monument als morts de Perpinyà: la seva construcció
A partir del 1914, el consell municipal havia previst després de la fi de la guerra que esperaven que fos curta, erigir un monument commemoratiu. El 1919, es crea un comitè «per al monument als morts departamental i de la Victòria», del qual el president és Amédée Reynès, encarregat d'organitzar una subscripció pública. El 16 de maig de 1919, el Consell municipal vota una subvenció de 75 000 francs per a la realització del monument. El comitè llança per mitjà de la premsa local una «invitació als artistes per la presentació d’un projecte de monument als morts i a la Victòria»… que guanya l'escultor Gustau Violet. Aquest monument, concebut segons els principis d’un retaule, és inaugurat el 1924.
Segons Elisabeth Doumeyrou: «El monument als morts de Gustau Violet a Perpinyà: la seva construcció, la seva restauració el 2018», Perpinyà durant la primera Guerra mundial, Nouvelles éditions Sutton, Tours, octubre de 2018.
El monument als morts dels Voluntaris Catalans a Barcelona: una obra de Gustau Violet
Aquest monument, inaugurat el 1er de juny del 1925, és erigit en un espai del sud-oest del cementiri de Barcelona, a mig pendent del turó de Montjuïc per iniciativa de l’Associació general francesa dels antics combatents que resideixen a Espanya. Realitzat per Gustau Violet, erigit «als soldats de França i als voluntaris d’Espanya morts per al triomf de la justícia i de la llibertat», hi ha els noms de 135 soldats.
La població francesa a Barcelona és registrada i administrada pel Consolat de manera que quan la guerra esclata la mobilització dels reclutes es fa amb les mateixes condicions que a França. Catalans, partidaris de les idees de la democràcia, d’igualtat i de llibertat, s’allisten al seu costat, veuen aquí el mitjà de fer caure la monarquia espanyola, que ha optat per la neutralitat en aquesta guerra. Els voluntaris marxen del país, d’altres ja exiliats a causa de les seves idees van amb ells a allistar-se a la Legió estrangera a Perpinyà i a prop dels centres de reclutament disseminats tot al llarg de la frontera i a la costa. Són incorporats al Regiment de Marxa de la Legió estrangera en quatre batallons enviats arreu de l’Aisne, la Somme, la Champagne, a la vall del riu Ijser i més lluny encara, a Grècia (Batalla dels Dardanels, front de Salònica) a Turquia (Batalla de Gal·lípoli). Pateixen pèrdues enormes a partir del primer any de guerra. Els supervivents el 1916 van ser reagrupats a un únic batalló i van adoptar la Bandera com a emblema sota el qual lluitaran fins al final.
Segons Claude Leplat : «El monument als morts dels Voluntaris catalans a Barcelona: una obra de Gustave Violet», Perpinyà durant la primera Guerra mundial, Nouvelles éditions Sutton, Tours, octubre 2018.
Les espais militars dels cementiris Sant Martí i de l’Oest
La vila de Perpinyà posseeix dos espais militars on es troben les sepultures de soldats morts per França durant el primer conflicte mundial entre el 1914 i el 1918. Estan al cementiri de l’Oest i al cementiri Sant Martí al centre de la ciutat. L'espai del cementiri de l'Alt Vernet no té sepultures respecte a la Gran Guerra.
Al cementiri de l’Oest, l'espai militar consta de 280 sepultures de Peluts, l'espai militar de cementiri de Sant Martí, en té 131.
Segons Fabien Larue: «Le carré militaire du cimetière Saint-Martin de Perpignan», Perpinyà durant la primera Guerra mundial, Nouvelles éditions Sutton, Tours, octubre del 2018.
La restauració del monument als morts el 2018
Des de la seva erecció, el monument als morts departamental de la Gran Guerra, creat per Gustau Violet entre el 1919 i el 1924, mai s'havia restaurat.
La restauració de 2017-2018 tot primer ha consistit en la refecció de l'arrebossat del coronament, amb morter de teulís friable, i en la seva protecció mitjançant un entaulament de plom. Després s'han netejat la maçoneria i les decoracions (desaparició de les brutedats i liquens) i rejuntades, el mosaic restaurat, els ferros forjats restituïts i repintats.
Així de nou podem apreciar plenament la frescor dels colorits de les decoracions i de les pedres, la seva diversitat de textura i de tractament, el subtil acord cromàtic dels elements, que fa vibrar l'ombra i la llum. Llavors es revela amb tota la seva esplendor l'harmonia del cisell de Violet, en una de les seves obres més complexes, monumental i acomplerta, que alia solidesa arquitectural, elegància de les formes i acord de les tècniques.
Segons Elisabeth Doumeyrou : «El monument als morts de Gustau Violet a Perpinyà: la seva construcció, la seva restauració el 2018», Perpinyà durant la primera Guerra mundial, Nouvelles éditions Sutton, Tours, octubre de 2018.
