Els regiments de Perpinyà
-
53èRI En ruta per la Somme el març de 1918 (Col·l. Charbonnier)
El 24è Regiment d'Infanteria Colonial (RIC)
Creat el 1902 mitjançant el desdoblament del 4t RIC (regiment d’infanteria colonial), el 24è RIC de guarnició en part a Perpinyà en part a Seta. Durant la mobilització general, acull nombrosos reservistes que han servit a Àfrica, en els zuaus o en la marina.
Embarca els 9 i 10 d'agost vers les Ardennes i participa a la batalla del Marne, el 1916 a la del Somme, el 1917 a la de l’Aisne i en 1918 a Reims. A partir del 4 de desembre del 1918, participa a l'ocupació del Palatinat Alemany. Els Marsouins del 24è RIC han quedat a Perpinyà fins als anys 1980.
Segons Renaud Martinez (historiador militar) : «Perpinyà, ciutat de guarnició», Perpinyà durant la primera Guerra mundial, Nouvelles éditions Sutton, Tours, octubre del 2018.
El 44è Regiment d'Infanteria Colonial (RIC)
El 2 d'agost del 1914, els reservistes de la Colonial reincorporen la seva unitat a Perpinyà. Seran integrats a un regiment creat de cap a peus per les necessitats de la guerra. Aquest regiment, format pel 24è RIC, se li afegeix la xifre 20 i esdevé el 44è RIC. Primer enviat a Bèlgica, més endavant el regiment participa a la batalla del Marne, després es desplaça a Argonne. A continuació de l'ofensiva de Xampanya del 25 de setembre del 1915, el 44è RIC és rellevat i marxa a la Main de Massiges, després al front del Somme, abans de trobar-se amb l’Armée d’Orient per la batalla de Monastir (1916) a Macedònia, i ocupar el sector fins al juliol del 1918. Del 15 de setembre al 8 de novembre, participa a la batalla contra els Búlgars i els Austro-alemanys a Uskub. És dissolt el 14 de desembre.
Segons Renaud Martinez (historiador militar): «Perpinyà, ciutat de guarnició», Perpinyà durant la primera Guerra mundial, Nouvelles éditions Sutton, Tours, octubre del 2018.
El 53è Regiment d'Infanteria (RI)
Arribat al departament el 1907, el 53è regiment d’infanteria gaudeix d’un gran prestigi perquè posseeix un passat gloriós. Creat el 1656, ha participat a tots els conflictes de l'Antic règim abans de fer-se una fama excel·lent durant les guerres de la Revolució i de l'Imperi. Al segle XIX, va ser present a les guerres d'Itàlia i va ser un dels principals actors de la conquesta d'Algèria. Finalment, el 1870 i el 1871, va aconseguir la seva part de glòria a Sedan i a l’Armée de la Loire. Sobre la seva bandera, són inscrits els noms gloriosos de: ZURICH 1799, la MOSKOWA 1812, ISLY 1848 i SOLFERINO 1859.
Al total, són 3400 homes que embarquen el 7 d'agost del 1914 als trens, al mig d’una gentada histèrica, en direcció de la Lorena. Al comandament de tots aquests homes, 57 oficials actius i de reserva. 21 dels quals no tornaran i els altres seran gairebé tots ferits, a vegades greument, alguns diverses vegades. Aquest regiment prestigiós participa a les més grans batalles: la Lorena el 1914, la Xampanya el 1915, Verdun el 1916 i Noyon, més endavant altra vegada a La Xampanya el 1918. 701 soldats dels Pirineus Orientals moriran sobre aquests camps de batalla. Entre ells, el coronel Arbanère, l’aspirant Buffet, etc.
Durant la Gran Guerra, la divisa d'aquests soldats era : «Català abans que res, Francès per damunt de tot!»
Aquest regiment va ser dissolt a la fi de la guerra, després d'haver estat honorat amb la fourragère als colors de la Creu de guerra a Hazebrouck.
Segons Renaud Martinez: «Perpinyà, ciutat de guarnició», Perpinyà durant la primera Guerra mundial, Nouvelles éditions Sutton, Tours, octubre del 2018.
El 126è Regiment d'Infanteria Territorial (RIT)
El 3 d'agost del 1914, els efectius del 126è regiment d’infanteria territorial són mobilitzats i aviat consten de 3200 homes. El regiment, compost de «papys» de trente anys i més, és comandat pel tinent coronel Flick. El seu reclutament és gairebé totalment català. El paper atribuït als territorials, encara que tingui una certa importància, no entra en les planificacions de l’Estat major com a tropa de primer ordre. Alguns soldats van a Montlluís, d’altres són destinats a la vigilància de presos. El 17 d'agost el 126è RIT embarca a Portvendres per anar al sud deTunísia per combatre i s'hi queda fins al febrer del 1919. A mitjan octubre del 1914, 1200 territorials tornen a la metròpoli on retroben d'altres regiments.
Segons Renaud Martinez: «Perpinyà, ciutat de guarnició», Perpinyà durant la primera Guerra mundial, Nouvelles éditions Sutton, Tours, octubre del 2018.
El 253è Regiment d'Infanteria (RI)
A la declaració de guerra, tots els regiments d’infanteria creen un regiment de reserva, del qual el número correspon a la unitat activa augmentada del nombre 200. El 2 d'agost del 1914, neix el 253è regiment d’infanteria, compost en gran part per reservistes, el que representa uns 2200 soldats la majoria dels quals són catalans.
A l'inici de la guerra, el regiment forma els reservistes i marxa de Perpinyà el 15 d'agost per participar a la batalla d’Alsàcia. Els homes queden allà durant tres anys. El regiment pateix tantes pèrdues durant la batalla de l’Aisne que és dissolt el 9 de setembre del 1917.
Més de 500 peluts reservistes del 253è són morts per França.
Segons Renaud Martinez: «Perpinyà ciutat de guarnició», Perpinyà durant la primera Guerra mundial, Nouvelles éditions Sutton, Tours, octubre del 2018.
