L Hospital de l'Alt Vernet

L’hospital (anomenat també hospici) Sant Joan, prop de la Bassa, a partir de la fi del segle XIX resultava massa exigu i insalubre. La falta de lloc era crucial, a més a més la seva estructura, en un bloc massís, no permetia aplicar les noves tècniques mèdiques (evolució del saber operatori, importància de la fisioteràpia, progrés de la higiena i dels treballs de laboratori) i de resoldre els problemes d'higiena relacionats a la superpoblació dels malalts.

No tan sols a partir de la fi del segle XIX,  sinó també després de la guerra de 1914-1918, els arquitectes abandonaren els construccions monoblocs amb patis interiors per tal de desenvolupar el sistema dels pavellons aïllats amb grans espais verds. A vegades les construccions aïllades eren enllaçades entre elles mitjançant galeries cobertes. Aquesta disposició, específicament francesa, era l'obra de Ténon et Lavoisier.

El projecte de construcció d’un nou hospital complint totes les regles d'higiena, va néixer el 1904, al mateix temps que començava la demolició de les muralles nord, que obririen la ciutat vella cap a l'estació, Canet, i… el Vernet. El 7 de desembre del 1904, a petició dels doctors Charpentier, Benoit i Brousse, es va decidir construir el nou hospital «fora de la ciutat» : «Es crearà una ciutat nova, aquest hospital hi trobarà el seu lloc».

Després de l’adopció del projecte, cap al final del 1905, els plans i els pressupostos del nou hospital es posaren a concurrència amb l'atorgament d’un primer premi de 5000 francs. L’arquitecta Léon Baille guanyà el concurs. Els seus successors, Traversac després Roure continuaren la direcció de les obres d'aquest establiment que s'acabaren el 1928. La inauguració tingué lloc el 27 de febrer del 1928, llavors l’hospital comptava amb 38 pavellons.

El 20 de novembre del 1918, la commissió administrativa havia decidit d'anomenar el nou establiment «hospital mariscal Joffre» en homenatge «al gloriós patriota».