Restauració d'una tortuga fòssil gegant! continuació...

Museu d’Història natural

Museu d’Història natural – Operació Titanochelon perpiniana – restauració d’una tortuga fòssil gegant!

 

El Museu d’Història natural de Perpinyà conserva a les seves col·leccions les restes fossilitzades d’una tortuga titànica de Perpinyà: Titanochelon perpiniana (Depéret, 1885). La seva descoberta és un esdeveniment: es coneix molt pocs espècimens de la seva espècie, a més tan bé conservats!  Així, Perpinyà ne posseïria un, potser tan complet com aquell de la Galeria de Paleontologia del Museu nacional d’Història natural a París.

Tanmateix, abans que res cal treure tots els fòssils del seu embolcall de sediments...

És l'objectiu d'aquesta restauració, amb, al final pel Museu d'Història natural de Perpinyà, la reconstitució de l'esquelet fòssil d'aquesta tortuga titànica.

En una publicació anterior, havíem deixat el fòssil, direcció el taller del restaurador per treure'l d'acord amb les regles. La primera etapa era entendre la posició del fòssil dins el bloc de sediment: es tracta d'una meitat de cuirassa[1], tallada en sentit longitudinal… per una pala mecànica carregadora. És aquest cop de catúfol que ha permès descobrir aquesta tortuga el 1992 durant una obra, però que ha deixat algunes traces.

Fig.1 : Bloc del fòssil tot just tret del seu embolcall de guix. Una línia clara emergeix dels sediments (marró): és el contorn del tall de la cuirassa,
separada en dues parts pel catúfol d'una pala mecànica. L’espai regular entre les dents del catúfol és visible sobre el fòssil. © Paléoscènes

 

Del sediment, una línia més clara es destaca i revela els contorns de la cuirassa. La part bombada correspon a la part dorsal, la cuirassa. hom distingeix una zona més gruixuda a l'esquerra: a què correspon? En comparar amb les grans tortugues terrestres actuals, com aquelles de les illes Galápagos, hom nota que la cuirassa forma una junta en la regió de la nuca. Vet aquí doncs la part de davant de la cuirassa, allà on el cap emergia en vida de l'animal. Va conservar-se fossilitzada a l'interior de la cuirassa? El cap ossós és una de les parts que ens proporciona més informacions. Pot encloure els trets propis de l'espècie, informar-nos alhora sobre el seu mode de vida i el seu règim alimentari, revelar indicis sobre el seu parentiu amb d'altres espècies. 

És durant el confinament que hem tingut la resposta. El restaurador ha tret els sediments de l'interior de la cuirassa. És una excavació com sobre el terreny però a l'interior mateix del fòssil, segons tècniques paleontològiques! Gràcies a això, si es troba un fòssil dins un embolcall, tindrem una llista precisa: preciosa per identificar-lo, saber si pertanyia a la tortuga o a un altre animal o entendre allò que va passar després de la mort de la tortuga.

Fig.2 : Bloc del fòssil en curs d'excavació: el restaurador treu de mica en mica
els sediments a l’interior de la cuirassa, cap al contorn del fòssil.
Aquests sediments són conservats per ser passats pel sedàs i buscar els microfòssils. © Paléoscènes

Armat d’un ganivet especial d'ostres, d’eines de dentista i de pinzells, és un treball minuciós que comença. I quan la roca esdevé més dura, el restaurador aplica tampons xopats d'aigua per estovar-la. Gràcies a aquest procediment, s'ha tret prop de 80kg de sediments.

Fig.3 : Aplicació de tampons xopats d’aigua per estovar els sediments. © Paléoscènes

Al final, no s'ha trobat cap gros ossament fóssil a l'interior de la cuirassa… llàstima pel crani, poc sovint preservat durant la fossilització. Nogensmenys, això no vol dir que aquests 80kg de sediment seran silenciosos! Potser amaguen fòssils molt petits que poden dir-nos moltes coses sobre el medi ambient en què vivia aquesta tortuga. I la continuació de la recerca promet encara d'altres sorpreses. Continuarà al pròxim episodi!

Fig.4 : Bloc del fòssil alleugerit dels sediments dolços.
El fòssil de la cuirassa està enclòs en dipòsits més durs: el ganivet especial d'ostres i les eines de dentista deixaran el seu lloc a mitjans més … performants. © Paléoscènes

 

[1] L’altra part ja s'ha pogut treure i espera la seva parella a les reseves del Museu.

 

Date de publication :
dimarts 23 juny 2020 à 11h36