Museu de les monedes i medalles Josep Puig
Presentació del Museu de les monedes i medalles Josep Puig
Josep Puig
Josep Puig, un ric negociant, gran col·leccionista de monedes, va fer de la vila de Perpinyà el seu legatari universal. A la seva mort i segons els seus desitjos, la seva mansió esdevingué un museu numismàtic presentant la seva fabulosa col·lecció i un centre de documentació catalana.
Josep Puig nascut a Perpinyà l'11 de desembre del 1859, en una família modesta, al cor del barri de la Real. La descoberta fortuïta d'una moneda del comte Berenguer IV de Barcelona dins una vinya, carretera de Canet, suscita el seu interès per la numismàtica. A partir d'aquell moment, col·leccionarà activament les monedes.
Durant el seu servei militar a Albi, encontra Msr. Ramadié el qual, per a corregir les llacunes de Josep, el recomana a prop d'un numismàtic cèlebre que el forma.
Josep Puig es casa amb una noia rica de Sant Llorenç de la Salanca, Marie Joséphine Baselice Tiné . Els seus sogres li compren una sabateria de vell en fallida, carrer dels Marxants a Perpinyà, de la qual ven el contingut i s'instal·la amb els beneficis realitzats, com a mercer. La quantitat restant li serveix a ampliar la seva col·lecció de monedes rars. La seva dona, insensible a aquesta passió, l'obliga a conservar-la a la casa paternal.
La merceria no té l'èxit esperat i els Puig marxen a París on un ric mercader de puntes del carrer d'Aboukir, M. Meyer, l'agafa com a soci. Aleshores Josep esdevé representant de la casa, fa prosperar els afers i, conseqüentment, la seva col·lecció de monedes i medalles s'enriqueix. Meyer, aprofita un desplaçament de Josep Puig, sense fer-ho saber s'endu tot el fons de comerç. Després d'una investigació aconsegueix retrobar la mercaderia a prop de la frontera italiana, repren els seus béns i així evita la fallida.
El soroll que fa aquest afer dóna a Josep una gran anomenada en el món dels mercers i les grans filatures de Lille volen contractar-lo. Josep decideix firmar amb M. Wallaert, propietari del " Louis d'Or ", que li proposa de representar la fàbrica arreu de França meridional, Espanya, Itàlia.
Durant aquest període, torna regularment a la casa paternal per tal de deixar-hi i classificar una col·lecció que no para de crèixer al llarg dels seus desplaçaments. A París, manté relacions amb els més grans numismàtics i col·leccionistes.
Gràcies a la fortuna adquirida amb el comerç, Josep Puig compra terrenys a Perpinyà i fa construir el 1907 la Vil·la dels Til·lers, segons els plans de l'arquitecte danès V. Dorph-Petersen, molt de moda a aquesta època.
A la defunció del seu fill únic Pau, abatut en el seu avió el 1918 a la fi de la guerra, Josep es retira a la vil·la perpinyanesa i llavors dedica la major part del seu temps a la numismàtica. Fins a la seva mort - el maig 1929, aterrat per una embòlia al mig del carrer- no tan sols col·lecciona les monedes sinó també tot allò que pot constituir el patrimoni català: quadres, gravats, obres…
Després de la defunció del seu fill per tal que la seva col·lecció no sigui escampada, aquest home previsor fa la vila de Perpinyà legatari universal de la totalitat dels seus béns (la vil·la, les col·leccions, els pisos de lloguer a París) sota reserva que la col·lecció de monedes i medalles sigui sempre exposada a la vil·la dels Til·lers.
La vil·la els Til·lers
Aquesta bonica mansió és l'obra de l'arquitecte danès Vigo Dorph-Petersen, molt de moda per la gran burgesia perpinyanesa d'inici del segle XX.
V.Dorph-Petersen manifesta l'afany d'una harmonia general en tenir cura de tots els detalls :
L'escalinata, la veranda, el jardí "a l 'anglesa" amb el seu rierol i el seu pontet japonès, el passamà de l'escala de ferro forjat i el menjador revestit entorn d'una bonica xemeneia de fusta.
Llegada per Josep Puig a Perpinyà així com la seva col·lecció, després la Vil·la dels Til·lers ha esdevingut el museu numismàtic i el parc, un jardí públic.